Opinió

 

<99/169>

Vicent Partal

06.02.2007

Targeta vermella

Conec pocs llocs on es parle tant de la justícia com ací. Conec pocs llocs on sales diferents, amb la mateixa instrucció i les mateixes dades, puguen dir l'una que una organització és terrorista i l'altra que és legal i que no passa res. Conec molt pocs llocs on un fiscal demane una condemna de dotzenes d'anys i la rebaixe, tot sol, poques setmanes després, a un parell d’anys. On els jutges d'un tribunal que no duen un cas directament, quan s’assabenten de la resolució prevista, impedesquen que els qui porten el cas puguen decidir. En fi, conec pocs llocs on una cosa tan seriosa com el pas d'una norma major pel Tribunal Constitucional acabe semblant un partit de futbol. Ahir els qui són part i àrbitres van ensenyar una targeta vermella i ara ja sabem que, si no passa res, l'estatut perdrà el partit, jugant en inferioritat numèrica.

És clar que, si anem més enrere, ens costa d'entendre que un sistema democràtic mantinga tot l'escalafó després d'eixir d'una dictadura, i ja és de traca i mocador que precisament el tribunal polític d'excepció d'aquella dictadura siga l'estrella judicial del nou règim. I tantes i tantes coses més.

Perplexitat, sí. Ara resulta que ja sabem què votarà el Constitucional perquè sabem quins jutges són del PP i quins del PSOE i perquè, a un dels del PSOE, li han ensenyat una targeta vermella amb un argument diguem-ne justet. Ai caram! És veritat que a tot arreu del món els tribunals suprems, constitucionals i semblants tenen un caràcter polític infinitament superior al d'un tribunal de barri. Però també és cert, per exemple, que, dels nou membres del Tribunal Suprem dels Estats Units, únicament dos han estat elegits per demòcrates i, tanmateix, aquest tribunal ha aturat projectes emblemàtics de la dreta conservadora i ha defensat posicions que políticament eren avalades pels demòcrates.

M'equivoque jo desconfiant de la presumpta independència dels jutges espanyols? Amb tota sinceritat, crec que som molts els qui no entenem res i trobem demencial que ara, de sobte, l'estatut de Catalunya puga perillar perquè una argúcia legal ha deixat els 'del PSOE' en minoria respecte dels 'del PP' en una institució que hauria de ser emblema d'independència i de rigor en la interpretació de les lleis.

Mail Obert