Opinió
-
Aguantar?
Vicent Partal
15.03.2010
-
I encara ens renyen
Vicent Partal
12.03.2010
-
Intolerable
Vicent Partal
11.03.2010
-
Aprendre'n
Vicent Partal
10.03.2010
-
Trens i llum. Per què?
Vicent Partal
09.03.2010
-
Orwell a València
Vicent Partal
08.03.2010
-
Salt
Vicent Partal
05.03.2010
-
Si servís per aprendre'n...
Vicent Partal
04.03.2010
-
Màfia
Vicent Partal
03.03.2010
-
Esperant
Vicent Partal
02.03.2010
-
Una normalitat que avança i un avís
Vicent Partal
01.03.2010
-
Que siguen cent anys més!
Vicent Partal
26.02.2010
-
Joc brut
Vicent Partal
25.02.2010
Vicent Partal
24.02.2006
Avui al vespre a Alzira
La Federació Escola Valenciana celebra avui al vespre, a Alzira, la seua III Nit de l'Escola Valenciana, i ho fa retent homenatge als músics i cantants valencians que fan del català la seua llengua artística. Als qui no són valencians, és difícil d’explicar-los la rotunditat i la força d'un moviment com l'Escola Valenciana, que arriba a reunir desenes de milers de persones de tot el país en els aplecs que organitza cada any. Però, per a nosaltres els valencians, és una sort; una enorme injecció de confiança en el país.
Evidentment que seria millor, molt millor, que no necessitàrem associacions reivindicatives com Escola Valenciana. Però, fins i tot en aquest cas, necessitaríem entitats que cohesionaren la societat civil d’una manera tan exemplar com Escola Valenciana. Necessitaríem veus rotundes i dúctils alhora, com la seua. Exemples, exemples personals i concrets, com el que representa la seua gent.
En el País Valencià actual, en tot cas, la seua faena és imprescindible. No sols en defensa de la llengua. Dissabte, per exemple, la defensa del territori es farà també concreta a la plaça de l'Ajuntament de València, i una altra vegada seran associacions cíviques les que hi aportaran el gruix de manifestants. En aquesta riquesa, hi ha qui hi veu una demostració de manca de política del país. És possible. És possible que un país sense política pròpia reclame un esforç suplementari de la societat civil. Però, si és així, tinc la seguretat que un dia o altre aquest esforç esclatarà també políticament. I ho farà amb una contundència difícil de creure, tal com, en una altra escala, va passar dissabte a Barcelona.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015