Opinió
-
L'ambaixador
Vicent Partal
01.04.2010
-
Tirar pel dret
Vicent Partal
31.03.2010
-
Que siga veritat
Vicent Partal
30.03.2010
-
Jo no defensaré Garzón
Vicent Partal
29.03.2010
-
La responsabilitat del Vaticà
Vicent Partal
26.03.2010
-
Llegint les enquestes
Vicent Partal
25.03.2010
-
Costa d'entendre
Vicent Partal
24.03.2010
-
Matas: és l'hora
Vicent Partal
23.03.2010
-
La diferència
Vicent Partal
22.03.2010
-
Quan no estàs a l'altura
Vicent Partal
19.03.2010
-
Mònica Terribas
Vicent Partal
18.03.2010
-
Laporta ataca La Vanguardia
Vicent Partal
17.03.2010
-
Batlles
Vicent Partal
16.03.2010
Vicent Partal
23.10.2014
'No news, good news'
L'esperada reunió d'ahir entre Artur Mas i Oriol Junqueras no ha aportat cap novetat. Però, tal com tenim les coses, gairebé el millor titular és aquest. En el món anglosaxó hi ha aquella dita que fa: 'No news is good news', és a dir, que si no hi ha notícies això és una bona notícia. Agafem-ho, doncs, per ací.
Se sap que tots dos dirigents han decidit que cal abocar-se en el 9-N i evitar noves polèmiques, si més no fins aleshores. Això implica, per tant, que ni els uns ni els altres no parlaran ni d'eleccions ni d'entrar en el govern fins que no haja passat la consulta. Així sia.
Perquè quede més clar encara, divendres hi ha convocada una reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Esperem que s'hi escenifique sense recel per part de ningú el compromís en favor de la consulta. I que, per tant, tots junts i sense perdre més temps, puguem agafar embranzida per arribar en les millors condicions possibles al dia de la votació. Cal no perdre de vista que s'ha d'aconseguir un resultat del qual la comunitat internacional puga prendre nota.
Som-hi doncs. Va, que tenim molta feina...
--L'opinió dels subscriptors.
(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ells ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)
Ramon Perera
Esperem que sigui així, tal com tu dius. Ara cal que tots ens bolquem en la votació del 9-N i sembla que els principals actors del país així ho estan entenent.
Paral·lelament sembla que l'establishment espanyol tampoc no piula. Altra vegada 'no news, good news'.
Miquel Vallejo
El 9N serà el que els catalans vulguin que sigui. No depèn de permisos ni de lleis que ho autoritzin, ni cal enfrontar-se violentament amb l’Estat. No cal desobeir encara i donar arguments a qui no en té.
Recordo que el passat 13D de fa uns anys, que era en sí una votació sense importància i que l’Estat no li va fer ni cas, per a molts va ser un exercici pedagògic on vam descobrir que el camí cap a la llibertat és la democràcia. El 9 N ha de servir com a preparació, com a demostració de força i com a exercici per a sentir que això és possible. Ja em sembla bona notícia que no se’n parli d’eleccions ni d’estratègies de partit. Ara cal centrar esforços en la participació i per això em sembla molt important no caure en “la meva postura” i cercar l’objectiu comú. Em sembla un error greu que els senyor Herrera i la Sra Camats no vagin a votar. Em recorda el primer posicionament del PSC fa un temps. Però no veuen que en el recompte estaran al mateix sac que alguns del PSC, que el PP, Ciutadans i tota l’extrema dreta? Tan sols de pensar-ho posa els pels de punta. Ànims i tots a votar el 9 N! i farem un gest de llibertat i sobirania que iniciï el final del procés d’aquesta anomenada revolució democràtica catalana.
Linus Fontrodona
Potser la (mala) notícia, avui, siguin les paraules d’Andreu Mas-Colell a Bloomberg (http://www.bloomberg.com/news/2014-10-22/catalan-finance-chief-open-to-scottish-solution-in-spain.html)... Suposo que el senyor Junqueras no en sabia res en sortir de Palau, atès que semblava tan content! Per cert que jo ja no n’estic gens. N’hi ha per a llençar el capell al foc.
Antoni Carol
Bona notícia! És un pas interessant! No vaig poder entendre, però, la reacció del President d’ERC davant la decisió d’Artur Mas d’aturar la consulta en el format anterior i llançar el nou 9N a mode de “procés de participació ciutadana”. Potser perquè el President de la Generalitat va prendre “sobtadament” (i, m’imagino, que no “pactadament”) la decisió; potser per la impaciència (comprensible) d’Oriol Junqueras i d’ERC, fins al punt d’estar disposats a desafiar la legalitat de l’Estado español... No ho acabo d’entendre, però ho és “comprensible”. Amb tot, jo diria: l’espring final —amb tots els desafiaments— cal encetar-lo en el moment oportú (només tenim una bala en la recàmera!), és a dir, al “final del final” i tinc la impressió que ens trobem al “principi del final”. Potser ERC es va precipitar massa, sobretot en pretendre ocupar a aquestes alçades dues conselleries (em va semblar un xic ingenu).
Per tant, bona notícia! Un pas interessant del que potser n’hauria de prendre nota algun altre partit massa afeccionat a torpedinar sistemàticament “al Mas” (sembla que li tinguin mania a morir), oblidant massa ràpid que el president Mas és el President. Flac servei a la imatge internacional de Catalunya! És possible que hom prefereixi un sistema polític menys presidencialista, però siguem realistes: som on som (al “començament del final”). Ja arribarà el moment en què els catalans podrem debatre amb llibertat una altra mena de configuració política. Això, però, serà si no ens suïcidem estúpidament pel camí.
Josep Usó
Anem bé. Sembla que els ha tornat el sentit comú, als dirigents dels partits polítics. Però seguex sent sorprenent que, després de tants i tants anys de viure de la política, altra vegada els dirigents de la CUP, uns nouvinguts, hagen tret les millors notes. Ara recomposaran la unitat que mai haurien d'haver trencat, però ja cal que tinguen clar que l'important és la Consulta. I que Moody's haja recomanat una candidatura unitària per més endavant em sembla impagable. Més d'un es deu haver quedat de pasta de moniato. Good news, and seventeen days only.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015