Opinió
-
L'ambaixador
Vicent Partal
01.04.2010
-
Tirar pel dret
Vicent Partal
31.03.2010
-
Que siga veritat
Vicent Partal
30.03.2010
-
Jo no defensaré Garzón
Vicent Partal
29.03.2010
-
La responsabilitat del Vaticà
Vicent Partal
26.03.2010
-
Llegint les enquestes
Vicent Partal
25.03.2010
-
Costa d'entendre
Vicent Partal
24.03.2010
-
Matas: és l'hora
Vicent Partal
23.03.2010
-
La diferència
Vicent Partal
22.03.2010
-
Quan no estàs a l'altura
Vicent Partal
19.03.2010
-
Mònica Terribas
Vicent Partal
18.03.2010
-
Laporta ataca La Vanguardia
Vicent Partal
17.03.2010
-
Batlles
Vicent Partal
16.03.2010
Vicent Partal
17.02.2010
Epidermis
El conseller Font de Mora no suporta que li pengen el retrat de cap per avall i per això sanciona directors d'institut. Hi ha qui té la pell fina. Penjar el retrat de cap per avall no és un caprici, sinó una forma ben acreditada de demostrar la discrepància política. És clar que, ara que ho dic, al capdavall, és justament això que no suporta Font de Mora...
La discrepància política no s'expressa únicament de paraula. Hi ha gestos de gran càrrega simbòlica que són per si mateixos una impugnació total d'una posició, d'una determinada ideologia, d'un model de país, fins i tot. Cremar la bandera és la més polèmica pertot arreu del món. Però, entre els valencians, penjar un retrat de cap per avall també ho és.
Al Museu de l'Almodí de Xàtiva hi ha penjat de cap per avall el retrat del primer borbó, el que la cremà i que fins i tot provà d'esborrar el nom històric de la ciutat. Ningú no sap, de fet, quan la varen penjar així, però a Xàtiva tothom sap que això és 'des de sempre', i que és un càstig polític, una protesta. Protesta que molts membres de la comunitat educativa valenciana van estendre a la persona del conseller Font de Mora.
Als països més civilitzats, a ningú no se li ocorreria de sancionar una protesta política, com passa avui al nostre. En posaré un exemple: a Dinamarca és prohibit de cremar banderes, tret de la pròpia. No deixen cremar les banderes d'altri perquè no volen dificultats diplomàtiques, però, amb la llei a la mà, avalen el dret de cremar la bandera pròpia 'com un acte de protesta'. Definitivament, Dinamarca para molt lluny per a Font de Mora...
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015