Opinió

 

<98/169>

Vicent Partal

12.10.2009

Aquella cosa d'allà a darrere...

L'acumulació de greus irregularitats financeres, del cas Gürtel al cas Millet, deixa mal regust a tothom. De sobte és com si tota la societat semblara tacada per aquests actes delictius. Cal no exagerar, però no es pot ignorar que hi ha coses estranyes que mereixerien explicacions contundents que no tenim. Per què Hisenda ignorava advertències concretes? Com és que, en cada cas, l'entorn callava, tot i ser evident que alguna cosa estranya ocorria? Com és que tanta gent deia o opinava una cosa en privat i en feia o deia una altra en públic? Segur que hi ha moltes respostes, però crec que una certa cultura de l'adoració del ric hi té a veure. També.

En aquest país, si una persona es fa rica, molt rica, sovint és objecte d'enveja, però sempre d'admiració. Les preguntes sobre el com i el quan només apareixen si, per alguna raó, cau en desgràcia i comencen a esquerdar-se les imatges i les posicions socials aconseguides. El cas Millet és paradigmàtic. Ara hi ha qui, per exemple, veu en les noces de la seua filla una megalomania indicadora que tot plegat no era normal. No ho era, és evident. Cobrir la platea del Palau per fer-hi el casament de la filla és d'un nepotisme inaudit. Però, d'això, ja se'n devien adonar prou els convidats. Doncs, com és que molts d'aquests han callat tants anys i ara n'hi ha que s'exclamen? Els rumors i les diendes sobre els estranys comportaments de Millet eren públics i notoris; no eren demostrables però sí que dreçaven una barrera d'ombra davant el personatge. Però això no impedia pas que el país oficial continuara fent totes les alabances imaginables (com ho demostra patèticament la Gaseta Municipal de Barcelona recollint ara els elogis desmesurats d'alguns polítics a Millet, un dia abans de l'entrada de la policia al Palau).

En el cas Gürtel els signes eren encara més clars. No solament això: una bona part de la societat valenciana denuncia des de fa anys els robatoris i les operacions il·legals que alguns membres del PP han practicat sense aturador. Fins i tot hi ha enregistraments d'Eduardo Zaplana en què aquest diu que es va ficar en la política 'para forrarse'. I tanmateix s'ha hagut d'arribar a una situació crítica per tal que algú prenguera alguna mesura (i no se sap si tindrà cap efecte electoral).

Una part de la qüestió és la dels diners desviats, dels robatoris que amb el codi a la mà es poden perseguir. Però ací no s'acaba tot, perquè hi ha també un aspecte moral i de moralitat. D'un llistó massa baix a l'hora de criticar els rics. Si més no, alguns.

Mail Obert