Opinió

 

<97/169>

Vicent Partal

13.12.2004

Valencians per la unitat

Una colla de valencians que residim al Principat hem signat un manifest de suport a la llengua catalana, en aquest moments prou complicats. Però ho hem fet convençuts que ja no podem ser tan ‘invisibles’. Al Principat els valencians no ens hem fet notar mai gaire. Perquè ens sentim a casa. Però això deu haver estat un error, perquè tampoc no hem contribuït a fer pressió i a defensar degudament tot allò que es troba amenaçat al nord i al sud de la Sènia. Demà, dimarts, a la Universitat de Barcelona, farem per primera vegada un acte públic que volem que indique un canvi de ritme.

Els valencians que residim al Principat som milers. Moltíssims. I som qui menys insensible pot mostrar-se a la polèmica que la dreta espanyola atia contra la unitat lingüística de la llengua catalana. La nostra presència barrejada desmenteix la indemostrable existència de dues llengües separades. Però també sabem, especialment, la facilitat amb què els catalans del Principat magnifiquen qualsevol manifestació de blaverisme i ignoren la realitat profunda del país dels valencians, que és també el seu. Els valencians que vivim al nord volem ser, doncs, un pont que ajude a establir complicitats, un nucli actiu que recorde permanentment els esforços que milers de persones despleguen de Morella a Guardamar per la llengua, la cultura i la nació comunes, un recordatori permanent a la societat del Principat perquè mire també al sud. Amb el manifest i l'acte de demà, dimarts, a les sis del vespre, a l'edifici central de la Universitat de Barcelona, volem fer un primer pas per a trencar una inèrcia que ja ha durat massa. No renunciem, ni renunciarem, a ser com els altres, igual que qualsevol ciutadà de Mataró, Mollerussa o Manresa. Però tampoc no deixarem de reclamar més atenció, més comprensió i més esforços en favor del regne d'Àusias March, del país de Joan Fuster, de la terra que ens va ensenyar a respondre ‘bon dia' a qualsevol que ens diguera 'bon dia'.

Mail Obert