Opinió

 

<97/169>

Vicent Partal

15.02.2012

El PP a escena

L'exercici del poder va inevitablement de bracet amb l'exhibició del poder que tu tens. Sempre. Però, de retop, també exhibeix el poder que no té l'altre. Per això Alícia Sànchez Camacho féu ús ahir del manual més bàsic a l'hora de remarcar que importants que són ells, i que impotent que és CiU, mancada de majoria absoluta.

Em va sorprendre el to de la dirigent del PP català. Molt. Perquè podia haver optat per un estil constructiu i en canvi va recórrer a un estil que en algun moment era, fins i tot, a un pam de la humiliació dels convergents. Especialment dels convergents sobiranistes, als quals es va referir en un to clarament inadequat.

Cal convenir, tanmateix, que al final el problema no és Alícia Sánchez Camacho, sinó CiU. En tots aquests mesos el partit d'Artur Mas no ha aconseguit de bastir cap aliança alternativa al PP i els populars han decidit de cobrar la col·laboració a molt bon preu. Remarcant, per exemple, no tan sols els aspectes econòmics del pacte, sinó els clarament polítics, --els nacionalistes per a ser concrets. És per això que va exhibir com a trofeus la destrucció de la incipient estructura diplomàtica catalana o el suport a les víctimes del terrorisme. Que són exactament els aspectes de l'acord que més incomoden els qui creuen que la raó principal del govern d'Artur Mas és això que en diuen 'la transició nacional'.

Mail Obert