La SGAE fa tard

La SGAE ha anunciat a bombo i plateret una reforma de funcionament, però fa tard. I ho fa perquè ja veu que ni tan sols el govern (socialista) espanyol no pot proporcionar-li la cobertura adequada. L'entitat més coneguda de drets d'autors potser deu ser rica, però no ha sabut crear cap mena de complicitat. Pitjor encara: sap que cau molt malament a (gairebé) tothom.

Ara l'SGAE diu que no perseguirà els particulars que es descarreguen música a casa. Ara l'SGAE diu que explicarà on van a parar els diners que recapta i qui beneficien. Ara l'SGAE diu que treballarà per facilitar que la música es difonga per internet. Ara l'SGAE diu que sotmetrà a auditoria la seua gestió. Ara l'SGAE diu que és lògic que haja d'adaptar-se a les noves condicions jurídiques que es puguen derivar de la denúncia feta per la Comissió de la Competència...

Està bé això. Estaria millor si no haguera arribat gràcies a la pressió internàutica contra la llei Sinde, a les pressions del govern espanyol per a canviar la situació i que no els arrossegue a ells també, i a les crítiques d'una bona part de la indústria. Potser és demanar massa, car l'SGAE era una màquina de recaptar diners enorme que no mirava com ni tenia gens de mirament a l'hora de parar la mà. Poques institucions podien funcionar com una màquina tan perfecta, que havia aconseguit fins i tot tenir el dret d'inspeccionar els comptes de les altres empreses, i això que, al capdavall, també és privada.

Però en el pecat ha trobat la penitència. Poca gent deu tenir tan mala premsa com ells. Poca, molt poca gent, inspira tant de rebuig com ells. I poca, ben poca gent, cansa més que ells i el seu maniqueisme peculiar. Que ara diuen que volen reformar-se? Fantàstic. Que reformen tot allò que creguen convenient. Però que no es facen il·lusions, que arriben tard. Massa tard.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Però en el pecat ha trobat la penitència. Poca gent deu tenir tan mala premsa com ells. Poca, molt poca gent, inspira tant de rebuig com ells.