Opinió
-
Samaranch és la prova
Vicent Partal
22.04.2010
-
Rescriure la història
Vicent Partal
21.04.2010
-
No sé què dir
Vicent Partal
20.04.2010
-
SOS
Vicent Partal
19.04.2010
-
'Ius cogens'
Vicent Partal
16.04.2010
-
El GAL judicial i Bertold Brecht
Vicent Partal
15.04.2010
-
Xifres
Vicent Partal
14.04.2010
-
Egunkaria: alegria i pena
Vicent Partal
13.04.2010
-
Política i propaganda
Vicent Partal
12.04.2010
-
S'acosta l'hora D
Vicent Partal
09.04.2010
-
Un president de la Generalitat fa de banquer de Matas
Vicent Partal
08.04.2010
-
Al Cabanyal, un petit detall
Vicent Partal
07.04.2010
-
Emergència ètica
Vicent Partal
06.04.2010
Vicent Partal
30.04.2010
Setze més sis
Setze més sis, vint-i-dos. Aquest és el nombre exacte de senadors que sumen l'Entesa Catalana de Progrés i el Grup Català. El senat espanyol en té 259, i ja sabem que els 96 del PSOE i els 125 del PP s'oposaran a la reforma d'aquest Tribunal Constitucional. La pregunta és: i què farem l'endemà?
El president Montilla ha anunciat que reuniriA els senadors dels tres partits del govern: els de l'Entesa Catalana de Progrés, per encomanar-los que treballen amb CiU per redactar la proposta de reforma del Tribunal Constitucional. Això està bé i supose que no deu ser difícil que es posen d'acord. També estic segur que proposaran un bon acord, tècnicament impecable. Però i després? Què passarà quan tocarà votar?
No oblidem que al Senat i al Congrés no es pot aprovar res sense el suport, si més no, d'un dels dos grans partits espanyols, el PSOE o el PP. I els màxims dirigents d'aquests dos partits ja han fet saber que el constitucional no es tocaria. Ho ha dit Rajoy, però també, i ben claret, Zapatero. Aleshores què farem?
Supose que podem dir que ens carregarem de raó. Com es desprèn de les paraules de Miquel Iceta, un polític amb el cap molt ben moblat que mai no parla per parlar i que ahir va dir coses de calat. D'acord, doncs: anirem a Madrid, ens estriparem la roba i declararem que no ens volen i que ens expulsen de la constitució. És a dir ens carregarem de raó. Però i després què?
Perquè algú bé deu haver pensat que hi haurà un després, no?
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015