Opinió

 

<97/169>

Vicent Partal

29.09.2009

Camps comença a suar

Ignore quin nivell de transpiració accepten els famosos vestits de Camps, però el fet és que, al Molt Honorable, la suor se li comença a fer visible. La vergonyosa estructura judicial espanyola li va permetre de salvar un primer 'round' de preguntes compromeses, però ahir, just el dia abans del debat de política general, va arribar el primer avís seriós de Rajoy. El cap del PP no vol que la corrupció valenciana l'arrossegue, a ell també, i comença a amollar llast, amb Ricardo Costa com a primer punt de mira, segons els rumors. Tot amb tot, el problema gros no és a les files del PP, sinó a l'oposició. Perquè, per molt escandalós que ens puga semblar, ningú no dubta que el PP tornaria a guanyar les eleccions... a Alarte.

El capdavanter del PSPV-PSOE demanarà avui la dissolució de les Corts i noves eleccions. Però, dissortadament, més aviat sembla que no li convindrien, perquè, en el viatge, encara perdria escons i diputats. La corrupció dels populars ja és un escàndol indeturable i tard o d'hora esquitxarà Camps, fins al punt d'obligar-lo a dimitir i tot. Però, una volta dimitit, el drama és que, si el PP presenta un perfecte desconegut (o una taula de billar, per dir alguna cosa), guanyarà les noves eleccions.

En primer lloc, perquè la trama de manipulacions, paranys institucionals, interessos econòmics i festes espectaculars ja farà tot allò que siga necessari perquè no s'ature el xou ni la taquilla. Però després, i no és aquesta la qüestió menor, perquè els socialistes valencians han perdut tota credibilitat com a oposició. Alarte podria militar perfectament al PP, sense cap maldecap de praxi, de consciència o ideològic, i la gent del carrer no és tan tanoca de no adonar-se'n. I així no es poden guanyar unes eleccions.

Unes eleccions únicament es guanyen quan els nous saben crear un consens nou, diferent del que funciona i sosté el partit del govern. Mai no guanyes, si allò que fas és mimetitzar tant l'adversari que l'electorat ja no distingeix entre tu i ell. I és això que passa a València.

Vol dir això que ens hem de conformar? De cap manera. Vol dir que el terrabastall popular que comença a intuir-se i la feblesa del PSOE deixen molt de camí obert a una alternativa nova que siga realment la plasmació d'allò que volem i d'allò en què creiem els valencians que no som del PP. Si això ho sabrà endegar ningú o no, és una cosa que caldrà veure i, de moment, la sorpresa és que sembla que no passaran anys abans de la cita amb la història, perquè l'aigua ja va foradant el castell de sorra amb què ha jugat a ser president Francisco Camps.

Mail Obert