Opinió
-
Xifres
Vicent Partal
31.05.2010
-
Soledat
Vicent Partal
28.05.2010
-
Burca i equilibri
Vicent Partal
27.05.2010
-
Ostres!
Vicent Partal
26.05.2010
-
Crisi i espanyolisme
Vicent Partal
25.05.2010
-
Tea Party
Vicent Partal
21.05.2010
-
Fer el ridícul
Vicent Partal
20.05.2010
-
El debat sobre els bancs
Vicent Partal
19.05.2010
-
Consulta i consultes
Vicent Partal
18.05.2010
-
Hereu en caiguda lliure
Vicent Partal
17.05.2010
-
Una por argentina
Vicent Partal
14.05.2010
-
Dimitisca senyor president
Vicent Partal
13.05.2010
-
A la seua o a la nostra
Vicent Partal
12.05.2010
Vicent Partal
12.05.2004
El país de Maragall
El país de Maragall es diu Espanya. Això és una obvietat. Pública. Aquest és el seu marc mental i això explica la seua intransigència i la seua manca de diàleg en les coses de l'Institut Ramon Llull. El Llull era per al nostre país un procés d'un especial interès històric. Per primera vegada des de la transició dos governs de llengua catalana bastien un marc estable i legal de col·laboració. Per primera vegada hi havia un camí d'acostament per sobre les autonomies, no solament vies de separació. Un procés d'acostament que era únic i, per tant, preciós. Maragall n'ha tingut prou amb mig any per a destruir-lo. I amb això ha perdut tota credibilitat per als qui pensem que la cultura catalana no és subsidiària de cap altra, ni segon plat a taula.
El president és capaç de veure la responsabilitat històrica que ha contret destruint el Llull, fent-lo inviable amb la seua intransigència? Crec que no. Simplement perquè no en sent gens de responsabilitat sobre això. Per Maragall el Llull no és un fet únic que cal amanyagar per la gran importància que té per si sol. Supose que, a tot estirar, li deu semblar un acord més amb una 'comunitat autònoma espanyola' qualsevol. I en conseqüència, es deu demanar per què li cal patir per un acord més entre tants? Què té de singular el Llull per a Maragall? Res. La flexibilitat, capacitat de diàleg i sensatesa que varen demostrar el socialista Antich i el convergent Pujol s'ha transformat en menyspreu. Per als dos ex-presidents, el Llull era un canvi de dinàmica rotund que justificava tota la paciència del món. Justificava l'entesa entre administracions de signe polític divers. En canvi, per a Maragall el Llull no vol dir res que no siga sacrificable, si no es compleixen els seus capricis, al cent per cent. Si els noms no són els que ell vol i les coses no es fan com ell vol. Aquest és el mal i no és pas un mal petit: és de fons.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015