Opinió
-
Xifres
Vicent Partal
31.05.2010
-
Soledat
Vicent Partal
28.05.2010
-
Burca i equilibri
Vicent Partal
27.05.2010
-
Ostres!
Vicent Partal
26.05.2010
-
Crisi i espanyolisme
Vicent Partal
25.05.2010
-
Tea Party
Vicent Partal
21.05.2010
-
Fer el ridícul
Vicent Partal
20.05.2010
-
El debat sobre els bancs
Vicent Partal
19.05.2010
-
Consulta i consultes
Vicent Partal
18.05.2010
-
Hereu en caiguda lliure
Vicent Partal
17.05.2010
-
Una por argentina
Vicent Partal
14.05.2010
-
Dimitisca senyor president
Vicent Partal
13.05.2010
-
A la seua o a la nostra
Vicent Partal
12.05.2010
Vicent Partal
17.12.2010
El poder d'un símbol
El president Benach va lliurar ahir a la presidenta de Gispert la carta de renúncia enviada el 1980 pel president Farreras. És un costum que els presidents del parlament facen passar aquesta carta a l'hora del relleu. Farreras va ser el darrer president del parlament republicà i això mateix fa especial el símbol: ens hauria de recordar, a tots, que la nostra legalitat no arrenca de la constitució espanyola del 1978.
Molts governs i parlaments mantenen símbols d'aquests. Són petits gestos que recorden els orígens o un moment especialment difícil o especialment gloriós. Però sempre representen un missatge potent que cal no oblidar.
En aquest cas va passar el 1980. S'acabava de constituir el Parlament de Catalunya i el Molt Honorable President Francesc Farreras, que ho era des del 1954, va escriure un text de renúncia al càrrec sense saber qui el rellevaria. En la carta aquest polític d'Esquerra Republicana acatava la voluntat popular expressada a les urnes i presentava la dimissió en favor del president entrant, que finalment fou el Molt Honorable Heribert Barrera.
Des d'aleshores cada president, quan entra al seu despatx, troba aquesta carta. Una continuïtat que han mantingut tots els presidents de la cambra restaurada.
Per alguns, potser és una anècdota, una curiositat. Però no ho és, de cap manera. Perquè rebre, com a primer acte de govern de la cambra, la carta del president Farreras és recordar, des del primer instant, que la legitimitat del parlament i de la nació és anterior a la constitució espanyola del 1978 i a la monarquia. I això és un símbol poderós, encara que no siga sinó un símbol.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015