Opinió
-
Xifres
Vicent Partal
31.05.2010
-
Soledat
Vicent Partal
28.05.2010
-
Burca i equilibri
Vicent Partal
27.05.2010
-
Ostres!
Vicent Partal
26.05.2010
-
Crisi i espanyolisme
Vicent Partal
25.05.2010
-
Tea Party
Vicent Partal
21.05.2010
-
Fer el ridícul
Vicent Partal
20.05.2010
-
El debat sobre els bancs
Vicent Partal
19.05.2010
-
Consulta i consultes
Vicent Partal
18.05.2010
-
Hereu en caiguda lliure
Vicent Partal
17.05.2010
-
Una por argentina
Vicent Partal
14.05.2010
-
Dimitisca senyor president
Vicent Partal
13.05.2010
-
A la seua o a la nostra
Vicent Partal
12.05.2010
Vicent Partal
21.09.2010
Pagar la propaganda
La Generalitat de Catalunya va acceptar un bon dia un traspàs dels trens de rodalia que no reunia les condicions mínimes, simplement. En part, crec que ho va fer perquè necessitava presentar algun trumfo als electors. El conseller Nadal, que d'això en sap, va dir immediatament que no s'havien d'esperar miracles, però el cas és que els mesos passen i el mal servei, no.
Traspassar els trens de rodalia amb un dèficit monumental, sense que ni els trens ni les vies ni pràcticament res fóra de la Generalitat, era un moviment que ja es veia venir que no podia funcionar. Conten, però no sé de cert si és del tot veritat, que, quan la Generalitat va rebre el control de la xarxa es va adonar amb horror que Renfe no sabia ni on tenia els trens a cada moment. No podia localitzar-los, sinó recorrent al telèfon mòbil del maquinista. Per això la Generalitat s'ha esforçat a millorar la comunicació i la comunicació amb el client.
Però, fet i fet, com s'ha vist aquests darrers dies, aquest aspecte, tot i ser important, no deixa d'ésser marginal, perquè el servei continua essent molt deficient, indigne, escandalosament dolent. I la irritació acumulada pels pacients usuaris no para d'augmentar, just ara que s'acosten les eleccions. Potser per això el conseller va semblar ahir tan dòcil i receptiu. I ja és ben curiós, perquè va ser ell qui va avisar que no hi hauria miracles, mentre al seu costat hi havia qui feia passar aquesta ensarronada per un triomf històric i una demostració indiscutible que el govern de les esquerra aconseguia allò que CiU mai no havia pogut obtenir i que feia funcionar el país com mai, bla, bla, bla...
Però ara, si molt convé, és possible que la paguin cara. Aquella propaganda desmesurada, vull dir.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015