De gravetat

La situació econòmica del món, del país i, sobretot, de l'estat és molt greu. No s'hi val a fer demagògia. Segurament que mai no havíem viscut res semblant, i és possible que passe una dècada abans que no tornem a sentir-nos bé. I una situació així demana molta responsabilitat.

Responsabilitat de tothom. Hi ha moments en què les coses que separen pesen més, però hi ha moments en què són un luxe. I aquest n'és un. Ara és el moment de parlar clar. De dir que caldran sacrificis, que passarem per llocs que mai no ens hauríem imaginat i que no s'hi val a posar-hi cullerades de sucre per mirar d'amorosir el missatge.

Això no vol dir que tot siga acceptable, sinó que haurem d'acceptar algunes coses que en unes altres circumstàncies no acceptaríem. I on és el límit? Només n'hi pot haver un: el màxim consens social sobre les mesures a adoptar.

Això exigeix responsabilitat de tots els agents. Els sindicats no haurien d'insistir en demandes que no són reals i els empresaris no haurien d'aprofitar la crisi per fer allò que no podien fer quan no n'hi havia. Però, sobretot i per damunt de tot, els governs han d'assumir la direcció amb fermesa i determinació, sense voler vendre un ruc com si fora un gran cavall. I això és el que semblava que volia fer ahir el ministre Corbacho, que va arribar a dir que amb les mesures del govern espanyol els llocs de feina eren més segurs que mai. Que mai, no, no.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Els sindicats no haurien d'insistir en demandes que no són reals i els empresaris no haurien d'aprofitar la crisi per fer allò que no podien fer quan no n'hi havia.