Del Bloody Sunday al president Companys

El primer ministre britànic, David Cameron, va demanar perdó ahir als ciutadans del nord d'Irlanda pels catorze manifestants republicans morts, el Bloody Sunday, per l'exèrcit britànic. I va demanar perdó sense excuses i amb veu clara, assumint el lamentable passat d’un antecessor seu en el càrrec, en un contrast clar amb el govern espanyol i la seua actitud envers els morts de Vitòria, de Puig Antich o del president Companys.

El text llegit pel primer ministre és contundent i diu, entre més coses:

-'Sóc un patriota i no voldria creure que el meu país haja fet res malament, ni qüestionar el comportament dels nostres soldats o del nostre exèrcit, que tinc pel millor del món. [...] Però les conclusions del dossier [sobre el Bloody Sunday] són del tot clares. No hi ha cap dubte, ni cap equivocitat, ni cap ambigüitat. Allò que va passar aquell Bloody Sunday fou injustificat, fou injustificable, fou un error.'

-'No defensarem pas l'exèrcit britànic defensant allò que és indefensable. No honorarem pas els qui han servit dignament per mantenir la pau i l'imperi de la llei a Irlanda del Nord amagant la veritat.'

-'El govern és el responsable final de la conducta de les forces armades i per això, en nom del govern, més encara, en nom del nostre país, demane sincerament perdó.'

-'El meu govern no posarà mai en pla d'igualtat els qui defensen la llibertat i els qui la volen destruir. Però tampoc no amagarem mai la veritat.'

Els fets del Domhnach na Fola, el Diumenge de Sang, al Bogside de Derry, van esdevenir-se el 30 de gener de 1972, essent primer ministre el conservador Edward Heath. En la millor tradició democràtica ara el primer ministre Cameron ha assumit els errors del primer ministre de l'època perquè les persones canvien, però el càrrec perdura. I no li ha recat de reconèixer els gravíssims errors del seu exèrcit, de presentar excuses, el condol i la reparació jurídica a les víctimes.

Excuses, condol i reparació jurídica que ací no han rebut mai ni el president Companys, ni Salvador Puig Antich ni els morts de Vitòria per a posar tres casos paradigmàtics. Excuses i més que això, perquè en el cas britànic hi ha una modificació jurídica concreta que neteja per sempre més el nom dels catorze assassinats i en recupera l'honorabilitat.

De nou, i són ja tantes vegades!, veiem amb tota claredat la diferència entre un estat de llarga tradició democràtica i Espanya. Mentre allà la veritat és important, ací, per damunt de la veritat i de la raó, hi ha l'aparença formal de l'estat, fins i tot la de l'estat nascut de la insurrecció franquista, de la qual prové aquest que tenim avui. És així de greu i així de lamentable.

(Per cert, els noms dels morts, dels assassinats, són John Duddy, Patrick Joseph Doherty, Bernard McGuigan, Hugh Pious Gilmour, Kevin McElhinney, Michael Gerald Kelly, John Pius Young, William Noel Nash, Michael M. McDaid, James Joseph Wray, Gerald Donaghy, Gerald McKinney, William Anthony McKinney i John Johnston.)

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

De nou, i són ja tantes vegades!, veiem amb tota claredat la diferència entre un estat de llarga tradició democràtica i Espanya.