Opinió
-
Xifres
Vicent Partal
31.05.2010
-
Soledat
Vicent Partal
28.05.2010
-
Burca i equilibri
Vicent Partal
27.05.2010
-
Ostres!
Vicent Partal
26.05.2010
-
Crisi i espanyolisme
Vicent Partal
25.05.2010
-
Tea Party
Vicent Partal
21.05.2010
-
Fer el ridícul
Vicent Partal
20.05.2010
-
El debat sobre els bancs
Vicent Partal
19.05.2010
-
Consulta i consultes
Vicent Partal
18.05.2010
-
Hereu en caiguda lliure
Vicent Partal
17.05.2010
-
Una por argentina
Vicent Partal
14.05.2010
-
Dimitisca senyor president
Vicent Partal
13.05.2010
-
A la seua o a la nostra
Vicent Partal
12.05.2010
Vicent Partal
09.02.2010
Ara dic que sí, ara dic que no
La successió de les notícies és tan veloç que la polèmica sobre el cementiri d'Ascó sembla vella, oblidada i tot. CiU i PSC van fer llavors un exercici notable de gesticulació contra la instal·lació i van topar amb els seus electes locals. Fins i tot el president Montilla va dir que no i s'ha acabat. Però ahir el delegat del govern a Tarragona, el socialista Xavier Sabaté, va defensar en públic la contrària. I?
Les declaracions, en un article al diari El Punt, han mogut indignades crítiques dels socis del govern. Que han dit que això no podia ser. Que no podia ser que el delegat del govern defensàs en públic una posició contrària a la del govern. I a la del parlament. Però no sé que hi haja hagut cap desautorització formal d'una persona que se suposa que és qui representa al Camp el govern de la Generalitat.
L'afer té un bon punt de complicació. Sempre he defensat que els polítics no depenguessen tant de les centrals dels partits i més dels votants, i per això tendesc a veure amb simpatia tota discrepància amb els totpoderosos òrgans centrals. Però també és veritat que el delegat del govern no és un polític qualsevol i se suposa que a vegades ha de prendre decisions que no li agraden, però que depenen de la posició que adopta el govern elegit per tots els votants i que ell representa: fa d'antena local.
I aleshores em demane si això de Xavier Sabaté d'ahir no és una simple eixida de to d'una persona que ja acostuma a fer-ne, segons que expliquen per allà. O si hi ha res més. Si no som davant un ara dic que sí i ara dic que no. Perquè, en definitiva, ningú no deixa de veure que la gestualitat és determinada per la proximitat de les eleccions i pel càlcul electoral.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015