14-D

El dia que escriurem un llibre sobre com ens vam fer independents és possible que el 14-D no hi ocupe ni una ratlla. Ni tan sols al final del capítol que, evidentment, caldrà dedicar als referèndums de diumenge.

Ahir molta gent es va sentir desconcertada per la picabaralla pública entre els organitzadors de les consultes. Era inevitable i no cal dramatitzar-la més del compte. Tot això, el procés dels referèndums, s'ha fet des de posicions molt allunyades i amb mètodes que, tot i semblar iguals, eren molt diferents. Segurament era inevitable, per tant, que aquestes diferències aflorassen. Es feren aflorar amb massa poc tacte, segurament, i amb massa visibilitat, però res no esborra el fet de diumenge ni projecta cap ombra real sobre el futur. Si ningú es pensa que el moviment que féu eixir de casa centenars de milers de catalans perquè votassen es desinflarà per tan poca cosa, va molt equivocat i és massa patidor.

Tot això és molt sòlid i, diguen què diguen, es veia venir. L'independentisme és ara mateix una força central en la societat catalana, amb unes arrels molt enfondides. No desapareixerà, doncs, per uns malentesos o una crispació. Si voleu, reconec que és cansat, però no ens enganyem tampoc, car sense debat no s'avança i, de les coses, se n'ha de parlar.

Especialment, quan hi ha actituds tan poc elegants com les que van portar ahir a la presentació d'un nou partit, Suma Independència, que es concretarà dijous. Evidentment, tothom té el dret de fer un partit i de somiar que guanyarà les eleccions. Però jugar amb l'ambigüitat de la coordinadora nacional dels referèndums per presentar una nova força política intentant d'instrumentalitzar en favor propi els vots de 200.000 persones i la feina dels 18.000 voluntaris és lleig. I qüestiona les decisions més polèmiques de la coordinadora mateixa, com la de proposar un referèndum precipitat a Barcelona o d'anunciar, i de negar-la després, la presentació d'una Iniciativa Legislativa Popular improvisada i a la babalà, que només s'entén si és un acte partidista.

No em contradiré, emperò: segurament que és necessari que passe això, perquè sense debat no s'avança i, de les coses, se n'ha de parlar. Tranquils, que ja s'encarregaran les urnes de posar cadascú a lloc.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Ahir molta gent es va sentir desconcertada per la picabaralla pública entre els organitzadors de les consultes.

Si ningú es pensa que el moviment que féu eixir de casa centenars de milers de catalans perquè votassen es desinflarà per tan poca cosa, va molt equivocat i és massa patidor.