El pim-pam-pum de la llengua

És un tema cíclic i recurrent. Azaña o alguna mala bèstia semblant va dir que cada quaranta anys calia bombardejar Barcelona. I de la mateixa manera, cada pocs anys, algú desenterra el tema de la llengua.
Ep!, al nord. Que al sud això de la llengua és literalment permanent. Atacar el català és un pim-pam-pum especialment agradable per a la dreta espanyola, com es va tornar a demostrar ahir al Congrés.

Però no sols això. El PSOE valencià va pactar amb el PP fa pocs dies la definició més secessionista que mai s'haja plantejat del 'valencià'. Tots són u?, es demanava Joan Fuster. No ho són, però, en aquest punt, és com si ho foren, i la gradació es va esborrant cada dia que passa. O que potser ens sorprendria que el PSC votara contra l'estatut valencià per impedir que se n'esberlara la unitat, precisament ara que la justícia ha estat més contundent que mai en favor nostre?

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet