Opinió
-
Un país moralment desfet
Vicent Partal
07.07.2010
-
Els líders ixen de sota les pedres
Vicent Partal
06.07.2010
-
Aniré a la manifestació
Vicent Partal
05.07.2010
-
Això s'ha acabat, xiquets
Vicent Partal
02.07.2010
-
Carta oberta a Laporta i Puigcercós
Vicent Partal
01.07.2010
-
Que no ens parlen com si no hagués passat res…
Vicent Partal
30.06.2010
-
Ací se separen els camins
Vicent Partal
28.06.2010
-
Una llàstima
Vicent Partal
28.06.2010
-
La responsabilitat individual
Vicent Partal
25.06.2010
-
Socialistes i independentistes
Vicent Partal
23.06.2010
-
Això que passa al País Basc
Vicent Partal
22.06.2010
-
Els 1.512 de Cornellà
Vicent Partal
21.06.2010
-
L'hotel
Vicent Partal
18.06.2010
Vicent Partal
17.06.2015
A l'esquerra d'Esquerra
El 27-S ja és un terratrèmol polític, abans d'anar a votar i tot. Però si per la dreta comença a ser evident que l'afer d'Unió es tancarà aquesta setmana mateix, el moviment per l'esquerra --a l'esquerra d'Esquerra Republicana-- és molt important i promet un debat llarg.
Els actors són bàsicament quatre: ICV (amb EUiA), la CUP, Podem i Procés Constituent. Amb gradacions diverses en tots els eixos que conformen avui la política catalana. La CUP, clarament independentista; Procés Constituent i ICV, al mig de tot; i Podem, accentuant com més va més el perfil espanyolista. ICV, representant una certa moderació social, si més no davant els altres --però amb alguns dels altres fent la sensació que fan teatret; Podem, intentant vendre la imatge que és el nou partit contra els vells, però obligat a entendre's amb ICV, que en tot cas seria el més representatiu de la 'vella política' --si és que hem d'usar aquesta etiqueta desafortunada--; la CUP, ferma en l'organització i en els principis. ICV, un pèl desconcertada com a organització per culpa de les 'candidatures de confluència'; Podem, dedicat al xou mediàtic…
Què puga passar el 27-S dependrà en bona part de qui confluesca en aquest espai i de qui se n'emporte els vots. El graner hi és, i tant si hi és. El malestar social no se l'inventen, és viu i consistent. Arreplegar-lo i conformar-lo políticament ja és tota una altra història. Especialment perquè, en unes eleccions on tothom té clar que es vota la independència --el govern i els mitjans espanyols, també--, no serà fàcil de fer-hi passar un missatge divergent. Encara menys si proposen de limitar-lo a aquest simplista 'mori Mas' que alguns volen que siga la bandera i que em sembla que porta més repulsa que no adhesió. No pel personatge necessàriament, sinó sobretot per unes formes que en aquest país no agraden i que des dels anys més negres de la Falange que no les feia servir ningú.
L'opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)
Octavi Monsonís
Ben cert que es van clarificant les diverses posicions davant el 27S i és legítim que cada partit defense la seua. Dit això, el que cal, al meu entendre, no és ja tant que es definesca d'una vegada per totes el que defensa cadascú davant del fet independentista, sinó la pedagogia que cal fer per atraure el màxim de votants possibles als partits independentistes, de dreta o d'esquerra.
Hi ha independentistes a totes les formacions polítiques espanyolistes o federalistes (ICV, Podemos, Procés Constituent...). A ells se'ls ha d'exigir que exercesquen d'independentistes dins dels seus partits i dins la societat que els ha votat i els sosté. Ara bé, amb això no n'hi ha prou, cal que els electors independentistes d'aquests partits disposen d'alguna plataforma ideològicament afí on dipositar el seu vot el 27S, per tal que el seu vot siga comptat com a independentista.
Els partits independentistes no han de fer cas de les bajanades que ara com ara se senten, com afirmar que la fi d'un procés constituent català no és la independència o que la dreta ha de romandre al marge del procés independentista. De riure són aquestes llumeneres polítiques. No han de perdre el temps en desmuntar aquestes afirmacions. El que cal fer és mostrar els beneficis per a tots els i les ciutadanes d'una Catalunya independent i explicar fil per randa, amb dades i convenciment, que no hi pot haver cap política social veritablement efectiva pertanyent a Espanya i que l'única garantia de la pervivència de Catalunya i del català és la independència.
Aquest el gran repte fins al 27 S, ampliar al màxim la base independentista. Cal treballar-hi fins trencar-se les banyes.
Lluís Pujol
Aquestes disputes em porten a la memòria el què m'explicàven de la gestió de la guerra civil al bàndol republicà per part de les esquerres: es volia fer la revolució i guanyar la guerra tot a la vegada. I fou que no. Potser anant una cosa darrera l'altra tampoc haurien guanyat al bàndol feixista més ben preparat, però no es pot saber.
El què em fa més angoixa del moment que vivim ara és que sembla que no ho hagim après, i que hi anem de cap (no a una guerra, a perdre per voler-ho fer tot a l'hora).
Alfred Piqueras
Efectivament els posicionaments fets per Teresa Forcades i Albano Dante semblen més que res excloents i sortits d'una altre època. Per contra el moviment independentista, si d'una cosa s'ha caracteritzat fins ara ha estat per la ser transversal i voler incloure tothom. Crec que no es pot ser mes rupturista que volent la independència. Amb quins diners es pensa que comptarà l'esquerra rupturista? si els ha d'anar a demanar a Madrid per molt que a les Cortes Españolas hi manin els seus, això es tenir poca o nul·la memòria del passat recent.
Mariano Ferrer
Si, a mi em semblen molt equívocs els de Podemos. Tinc la impressió que si no haguessin sorgit de mutu propi, des d'algun racó de l'estat espanyol se l'haurien d'haver inventat, per provar d'enredar als càndids de l'esquerra que pensen anivellar les vergonyoses diferències dels catalans sense tenir un estat propi. Ara el temps del dret a decidir ja ha passat. Ara, el 27 de setembre, necessitem comptar qui, de veritat, vol la independència. Els que ens manifestarem el proper 11 de Setembre ho farem --com l'any passat i l'altre i l'altre-- per la independència, no pel dret a decidir.
Josep Usó
Ara mateix, només hi ha dues possibles postures. A favor o en contra d ela independència. I això és tan evident que calen molts esforços per intentar enterbolir la pròpia posició. És evident que en una república catalana hi ha d'haver de tot. Grassos i prims, joves i vells, de dretes i d'esquerres, lletjos i guapos, rics i pobres. Però això no té res a veure amb estar a favor o en contra de la independència. Totes aquestes possibilitats ( i més) no són possibles sense independència. Sense independència, la única possibilitat és oferir glòries a Espanya. I, com a valencià, us puc dir que mai us agrairan el que feu, els castellans que manen a Castella. Per a ells, vosaltres sou inferiors. Per tant, no teniu dret a ser. Només heu de rendir-vos a la seva superioritat. Tota la resta és irrellevant. De manera que ells ara juguen ja una de les seves darreres cartes. Els partits que fan cants de sirena. L'avantatge que teniu és que els seus cants ja són molt coneguts i sense gaire gràcia. Si llegiu el seu missatge a poc a poc i amb agenció, veureu que no diu absolutament res. Està buit de contingut. Estigueu tranquils, que aneu bé. El 27S, sí, sí. I ja està.
Joan Guasch
Després d'escoltar entrevistes a la Ubasart i a l'Albano Dante, la conclusió òbvia i evident és que Podemos és un partit espanyol, espanyolista, que amb una aparença de renovació l'únic que pretén és arribar al poder a Madrid, és a dir, a España, usant com fan tots a Catalunya com una eina, com fa el PP. No tenen ni idea de com és el substrat real català, una suma de vectors que van de la dreta burgesa a l'esquerra radical (així ha estat sempre, gosaria dir, salvant els conceptes, ja des de l'edat mitjana). Aquesta lluita de diferents ha fet avançar Catalunya i no és ni coherent ni honest ni res que apareguin aquests altres salvapàtries que et miren amb aire de suficiència per salvar-te del dimoni. Que no vinguin ara a tocar allò que no sona! I quant a ICV, volent salvar les essències es dissoldran sense remei en la indefinició. En la vida arriba algun moment que has de prendre una decisió. O et cases o no et cases, però davant del capellà no s'hi val a dir si, però no... és que no se.
Ramon Perera
Cada vegada més i em sembla que ja del tot s'ha fet present en el debat polític la idea d'una preferència (gairebé) excloent dels temes socials. És legítim, naturalment, i seria bo per a tothom, debatre els pros i contres de la independència de Catalunya. És a dir, dur a terme aquest debat amb les persones que honestament no volen aquesta independència. No em sembla que formin part d'aquest debat les maniobres encaminades a xuclar la substància de l'aspiració independentista i a tapar-la amb un vel populista tot excloent una part de l'espectre social del país.
Em pregunto si aquesta moguda, que pot semblar espontània, ho és realment o si hi ha algun principi actiu invisible que està cuinant un pastís (tòxic) amb ingredients de diverses procedències que en són conscients o no. En qualsevol cas crec que cal tenir clar que sense independència ho tindrem cru per fer polítiques socials o per defensar les empreses catalanes (les caixes ja les hem perdut). Per aquesta raó, hauríem de defensar a ultrança que no podrà haver-hi polítiques socials sense independència ni independència sense polítiques socials, i aquest principi hauria d'acompanyar sempre el principi de transversalitat.
Joan Rubiralta
El que importa de debò no és tant quin pot guanyar més diputats i tenir més poder després del 27S sinó del que es tracta és que la suma de tots els partits netament independentistes guanyi com a mínim en diputats i si pot ser també en vots. Per tant, les batalles caïnites de baixa volada que protagonitzen la monja Forcades, Podemos i ICV serà un bon espectacle per mirar-s'ho des de fora però poc productiu de cara a garantir l'èxit del procés.
Això és més evident quan una candidata diu que vol fer la independència sense CiU, que és un despropòsit que li farà perdre les poques possibilitats que tenia quan es va proclamar candidata a les eleccions, i que ja ha provocat una escissió al PC que ja veurem com acaba. Tothom que té dos dits de front ha de saber que per aconseguir la independència caldrà el concurs de totes les forces, des de la dreta més dretana a l'esquerra més radical, sempre i quan l'objectiu sigui aquest. Dividir i partir les forces independentistes és com a mínim inconscient i un error monumental perquè en aquesta lluita no hi sobra ningú. Més endavant, si té algun càrrec electe, ja podrà posar les seves propostes en la futura constitució catalana però això serà després de la decisió plebiscitària del 27S, no abans. Aquesta queixa també voldria fer arribar a determinats partits, entre el qual podríem incloure, a més dels esmentats abans, algun individus d'Arran, que van pregonant que no volen la independència de Mas, sense entendre quer aquest moviment l'impulsa el poble i la societat civil i que allà hi cap tothom, i el que han de fer tots els polítics independentistes és sumar-s'hi des de les institucions i fer-lo arribar a bon port.
Jaume Compte
Jo dividiria entre esquerres de disciplina i marc mental espanyol versus esquerres de disciplina i marc mental català. I en aquest segon grup, sols hi veig les CUP.
Antoni Carol
Sí, sí, hem somiat i hem re-viscut una re-novada il·lusió durant una hora i escaig mentre escoltàvem el col·loqui entre el president Mas i en David Fernández, oportunament moderats pel director de VilaWeb. És possible fer una altra política! Però política de veritat (no la de galliner, ni la de sagristia). Han parlat de “tu a tu”: perquè no han volgut usar ni títols ni tractaments protocol·laris, perquè han parlat amb total respecte i mutu afecte. I perquè aquests dos personatges excepcionals —lluny de les sovintejades banalitats superficials i grolleries de molts polítics (espanyols i catalans)— han aprofundit intel·ligentment, han anat a l’arrel de la qüestió de l’actualitat nacional. Després del 9N, el 27S és “l’oportunitat”: l’oportunitat de pivotar sobre l’eix social i, alhora, l’eix nacional. Tots dos eixos! Que ens expliquin, si no, ¿com hom podria assolir l’estat del benestar sense tenir estat? És responsabilitat de tots fer-ho entendre als partits: no els podem consentir ni una sola frivolitat més!
Susanna Crespo
Doncs sí que semblen bones notícies d' Unió, i era d'esperar, però la que m' ha deixat garratibada ha estat la Sra. Forcades.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015