Opinió
-
Un país moralment desfet
Vicent Partal
07.07.2010
-
Els líders ixen de sota les pedres
Vicent Partal
06.07.2010
-
Aniré a la manifestació
Vicent Partal
05.07.2010
-
Això s'ha acabat, xiquets
Vicent Partal
02.07.2010
-
Carta oberta a Laporta i Puigcercós
Vicent Partal
01.07.2010
-
Que no ens parlen com si no hagués passat res…
Vicent Partal
30.06.2010
-
Ací se separen els camins
Vicent Partal
28.06.2010
-
Una llàstima
Vicent Partal
28.06.2010
-
La responsabilitat individual
Vicent Partal
25.06.2010
-
Socialistes i independentistes
Vicent Partal
23.06.2010
-
Això que passa al País Basc
Vicent Partal
22.06.2010
-
Els 1.512 de Cornellà
Vicent Partal
21.06.2010
-
L'hotel
Vicent Partal
18.06.2010
Vicent Partal
26.09.2014
Mena i el camp de concentració
L'última vegada que vaig veure'n un recompte fiable, a l'estat espanyol hi havia 1.700 causes per corrupció política, amb més de 500 encausats. I sorprenentment només 20 eren a la presó o hi havien passat. Tenim l'exemple del cas Gürtel, amb més de 150 implicats, i em sembla que el senyor Bárcenas encara és l'únic de tots que ocupa una cel·la. A les Corts Valencianes seuen tranquil·lament als escons respectius tants diputats encausats per aquest cas que podrien fer un equip de futbol. Del PP, és clar.
Les xifres són esfereïdores. I els noms. Per comentar-ne tan sols alguns dels coneguts al nostre país, resulta ben xocant que a hores d'ara encara circulen lliures, tranquil·lament pel carrer, personatges sinistres que es diuen Millet, Fabra o Bustos. I que uns altres com Crespo, Serra o Castedo no aparenten cap preocupació ni per la celeritat ni per la solvència de la justícia.
Justícia que va fent al seu ritme, un ritme desesperadament lent. Som un país i un estat que pot presumir ben poc de la justícia que té. Però ahir es va obrir de sobte la volta del cel i un ex-fiscal general de Catalunya es va permetre d'amenaçar d'amenaçar des de la ràdio pública qualsevol persona –qualsevol!– que col·labore amb la consulta convocada per la Generalitat el 9-N. Amb una celeritat que no casa amb la realitat, José Maria Mena va dir, segons informa la pròpia emissora, que 'qualsevol batlle, funcionari o ciutadà' que treballe per al 9-N, una volta el Constitucional haja aturat preventivament la convocatòria, serà –alerta– 'jutjat, condemnat i inhabilitat'.
Criden molt l'atenció dues coses. Primera, aquesta insistència que el Constitucional tombarà la convocatòria. Supose que un ex-fiscal hauria de ser molt prudent i, en tot cas, dir que això passarà 'si' el constitucional tomba la consulta. Ara, la segona part és encara millor: ja estem condemnats tots. I inhabilitats. Que amenace els batlles ho entenc; és un front que se'ls ha obert i que pareix que no esperaven –un front polític, vull dir, perquè amb aquestes declaracions Mena fa política, no ens enganyem. Que ataque els funcionaris és sorprenent, però encara podria respondre a algun argument. Però que diga que qualsevol ciutadà serà jutjat, i se suposa que condemnat, potser i tot inhabilitat, és un barbaritat tan grossa que no la puc deixar passar de llarg.
Bàsicament perquè m'agradaria molt que el senyor Mena m'aclarís què em podrien fer a mi. Jo sóc un ciutadà que el 9-N m'alçaré, agafaré una papereta i me n'aniré a la porta del meu col·legi electoral. I que no pense parar ni un moment de treballar perquè el 9-N isca guanyador el Sí-Sí. I heus ací la pregunta: què en pensen fer, d'això? M'acusaran de què? Em jutjaran per què? A mi i a quanta gent? Que pensen jutjar milions de persones, potser? Els mateixos que no són capaços de jutjar amb celeritat 1.700 corruptes ara seran capaços de jutjar mig país?
I si em jutgen i fins i tot si em condemnen, que els sembla que em poder arribar a fer? Perquè que jo recorde no tinc cap càrrec públic. I aleshores de què creu que podrien inhabilitar-me? M'inhabilitaran per a dirigir VilaWeb? M'inhabilitaran de soci de l'Ateneu de Bétera? M'inhabilitaran de vice-president de l'European Journalism Center? M'inhabilitaran de la presidència de la meua escala de veïns? M'inhabilitaran per a votar durant tota la vida? O només durant una dècada? M'inhabiltaran de penjar l'estelada al balcó? M'inhabilitaran per fer actes o conferències? Com creu que ho podrien fer això senyor Mena? Com?
I que conste que, malgrat el que he dit, no ho vull presentar-ho tot plegat com una qüestió personal. Perquè això mateix que faré jo sé que ho faran milions de persones, inclòs el propi senyor Mena que en l'entrevista va deixar clar que ell també volia votar. I aleshores com ens podrien jutjar a tots? En quin jutjat? Amb quin jutge? Ja no pregunte amb quins arguments legals si no que plantege la pura qüestió pràctica. On ens pensen posar a tots? O és que algú ha previst reobrir el camp de concentració d'Horta?
L'opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si creieu que també podeu ajudar-nos, apunteu-vos-hi en aquesta pàgina.)
Blanca Serra
Jo també aniré al meu col·legi electoral amb la papereta, disposada a posar-la dins l'urna, encara que a l'antic fiscal Mena se li posin els pèls de punta; estic jubilada, ja no sóc catedràtica d'institut en actiu: què pensa fer-me el fiscal Mena? Treure'm la pensió, ja retallada? fer-me un judici, aquesta vegada super ràpid, no com el judici ajornat in aeternum del depredador sr. Millet? El sr. Mena també pensa que les armes , els assassinats en massa i les guerres i no les urnes són els instruments adequats per modificar fronteres? Penso que si som milers i milers els que anem a votar no hi haurà prou fiscals ni jutges , ni paperassa que siguin d'aquesta mena autoritària i impresentable que ens aturi.
Ferran Suay
Quan volem mentir, ens resulta molt més fàcils mantenir sota control les paraules i els gestos grans, que no els músculs petits que controlen els aspectes més subtils del gest (microexpressions, en diuen els entesos), que són les que ens delaten. Les autoritats espanyoles, sembla que ja han passat a una altra fase en què ja no arriben ni a controlar les aparences ("seran jutjats i condemnats"), i ho aboquen tot pel boc gros. No és que si rasques una mica la superfície n'ix el franquista que porten dins. És que el franquista ha eixit i ha pres possessió de tot, des de la gestualitat dels missatgers fins al contingut dels missatges. Em sembla que això és un signe clar de debilitat. Qualsevol que haja lluitat mai, sap que no pots fer cap amenaça que no estigues ben segur que podries executar, si arriba el cas.
Salvador Rofes
Totalment d'acord amb l'article amb una excepció. He sentit l'entrevista i no ha donat per fet que el TC tombi la consulta sinó que pel sol fet que el Govern presenti recurs per la finestreta del registre del TC la llei queda suspesa, encara que el TC no faci cap pronunciament. Es a dir, des del moment en que el funcionari de torn posi el segell amb número de registre d'entrada al llei no es vàlida. Així funciona aquest desgraciat país.
Josep Usó
Les declaracions de l'ex-fiscal Mena m'han sorprès. En primer lloc perquè ja dóna per fet que la llei i la consulta són il·legals. I m'imagine que ni tan sols les ha pogut llegir. I, en segon lloc perquè amenaça tothom amb una sèrie de penes que em sembla impossible d'aplicar. Les seues paraules m'han recordat el ban d'aquell general colpista que es deia Milans del Bosch i segons el qual tot allò que es pogués ser era delicte de "secidión". Jo, que aleshores estudiava i vivia a Burjassot i que veia passar els tancs per la cantonada, no sabia si podia o no anar a una cabina de telèfon per cridar a casa i dir que estava bé. Per si era "sedición". El cas és que ningú, al pis on vivía jo, sabíem què era, això de la "sedición".
Finalment, una pregunta innocent. Si, pose per cas, la gent que anà a la V va a votar, o col·labora d'alguna manera amb la votació, els detindran? On els posaran? Qui els haurà de detindre?
I una altra. Als milions que no són funcionaris, els inhabilitaran? Per exemple, no els permetran votar a les properes autonòmiques?
Tot plegat em sembla, fins on jo sé del tema que no és gaire, prevaricació (que vol dir dictar una sentència injusta saben que ho és, d'injusta). Com es pot condemnar un presumpte delinqüent abans que cometa el delicte? Quin delicte? Votar? Al capdavall, opinar?
Disculpeu, però això no sembla una democràcia. Sembla més bé una monarquia bananera.
Enric Massana
Els il.lustres ex fiscals que ens honoran fen.nos objecte de la seva paternal tutela necessiten urgentment d'assistencia oftalmologica per que siguin capaços de veure les faltes i delictes dels no nacionalistes, vull dir dels nacionalistes espanyols com ells, si es deslliuren de la seva deria de perseguir quansevol manifestació de sobiranisme o de catalanisme, es a dir de la seva catalanofobia, no solsament seran millors ciutadans, tambe seran mes feliços.
Josep Blesa
Quan els rebels franquistes entraren a Madrid digueren que l’havien “alliberat”, quan ho feren a València i Barcelona, que les havien “ocupat”. I el llenguatge no era innocent ni innocu. Sabien el que se’n deien. Crec que en el cas de València va ser el general Planas Tovar – hi parle de memòria- que digué que convertiria la ciutat en el major camp de concentració de tot Europa i, en el cas de Barcelona, que l’assolarien.
No atenen a raons i a un servidor de vós i de la “màtria”, fa dècades que li va caure el lliri de les mans.
Com sóc del parer de no clavar el clau per la cabota, m’hi reitere: DUI i a votar sota la supervisió internacional. Estem a tocar de la “democràcia universal”, amics !. És com part, un petit esforç més i nadó. Tic-tac, tic-tac,...estem fruint el moment a raig.....
Keep Calm, Take It Easy !
Linus Fontrodona
El que és més gros és que aquest fiscal es considera –i és considerat—progressista. Va militar al PSUC a les primeries dels anys 70, per la qual cosa va ser castigat. Ara mateix, ja fora de servei, presideix la Associació Catalana de Juristes Demòcrates (!). Va ser guardonat el 2010 amb la Creu de Sant Jordi per la nostra Generalitat... Però diu el que diu, i amenaça com amenaça. Què no diran i amenaçaran els juristes espanyols menys “progressistes” i “demòcrates”, que per cert són la gran majoria! La qüestió és, com tan bé apunta aquest editorial, ¿què collons poden verament fer contra el poble de Catalunya dellà de les seves fantasies repressores i punitives? Doncs, ben poca cosa llevat de posar-se pedres al fetge; empassar-se la impotència i, en fi, fer-se fotre. Què és el que ja comencen a fer. Per això els surt de dintre tanta ràbia i tot aquest afany totalitari (que jo ja tinc per congènit en la seva nació; em sembla que no hi poden fer més; i en tot cas, des que sóc nascut que mai no he vist ni escoltat res d’ells que no ho confirmi. Tan trist com cert.) Que s’hi posin fulles.
Antoni Carol
Encara no ha passat un any que en Vicent va venir -convidat per l’ANC- a la Casa de la Cultura de Sant Cugat del Vallès per a presentar el seu llibre “A un pam de la independència”. Recordo que li vaig preguntar: -Probabilitats i termini de temps per a què l’Estado cometi errors? (errades d’aquelles que solen cometre els estats quan es posen nerviosos i que contribueixen a accelerar el procés d’emancipació). Resposta literal: -“Probabilitat alta, i a curt termini”. Clavat! Difícilment hom podia ser més precís. L’Estado –a mida que ha avançat l’any- ha anat cometent un reguitzell de matusseres i ridícules estupideses. M’estalvio fer-ne esment. La “tirada de moto” d’en Mena és una més... Fins ara han estat una bona fàbrica d’independentistes. Ara seran una bona font de voluntaris per a la campanya del 9N. Jo tenia un pel de recança per a fer-me voluntari del 9N. Ara ja no! Jo avui em faig voluntari!
Dani Franch
Com diu aquell dit espanyol "ellos ladran , señal que nosotros vamos bien" fa mesos que estan molt nerviosos , perque saben que anem enserio i ja no podran fer res per aturarho , sempre han fet el mateix amb totes les colonies que han perdut , keep calm and independence
Albert Olivé
Estic molt d'acord en la indignació que exposes, però jo no subestimaria aquesta gent. A part d'atacar alcaldes i funcionaris directament en el seu mode de subsistència, també a tu, a mi i a tota la resta ens poden repartir una col·lecció de multes i, si cal, cobrar-se-les automàticament intervenint en els nostres comptes corrents, que segur que cap banc no s'hi oposarà. No ens posaran en un camp de concentració, però amb tal de posar-nos la por al cos els veig capaços de tocar-nos tant com calgui allò que no sona, i el que sona. El que ens caldrà és anar pensant la manera de combatre unitària i contundentment als atacs per tal que ningú se senti sol i atemorit. També en això la unió ha de ser la nostra força
Jaume Compte
L'ex-fiscal Mena espanta als consistoris amb inhabilitació. Serà en la legalitat espanyola perquè en el moment d'esdevenir un nou estat, la pena desapareixerà. D'altra banda, com que hauran de tractar-ho amb 1 causa per a cada persona, cada persona pot arribar fins al Tribunal Europeu dels Drets Humans. Volen milers de causes als tribunals d'Europa per col·laboració en posar urnes?
Allà ells.
Ramon Perera
Vicent, no fa gaires dies que ho vas escriure: 'Els brams només pretenen atordir'.
Vull recordar unes declaracions fetes fa pocs dies per Carlos Jiménez Villarejo, que formava amb Mena l'equip de fiscals que van elaborar la querella del cas Banca Catalana. Diu Jiménez, i suposo que també afecta a Mena: 'Los fiscales generales del Estado que nombró el PSOE me prohibieron investigar a Pujol'. Hem d'entendre que l'autoritat va passar per damunt de la seva ètica professional? Hem d'entendre que van practicar 'obediencia debida'? Amb quina autoritat moral ve el senyor Mena a voler imposar un suposat rigor legal a un cas que, a més, és clarament polític i no pas legal?
L'enllaç a les declaracions de Carlos Jiménez Villarejo és aquest http://iniciativadebate.org/2014/08/03/villarejo-los-fiscales-generales-del-estado-que-nombro-el-psoe-me-prohibieron-investigar-a-pujol/
L'Estat Espanyol cada vegada queda més enrera. Nosaltres, obediència catalana!
Francesc Estall
No m'havia pas fixat en què deia aquest home, però el reguitzell d'actuacions de conxorxa entre el govern i la justícia és de traca. Perquè en porten unes quantes.
Pel ministre de justícia la policia ha de perseguir aquells que se n'alegren de la mort d'una política del PP, aquella que no sé si era de León o d'on. És cert que no és bonic però alegrar-se de la mort d'un altre no és delicte.
Pel mateix ministre de justícia i la seva policia les amenaces al President de la Generalitat no són delicte, només bretolades.
El govern espanyol porta molts mesos repetint sense parar que la llei de consultes i la consulta són il·legals; ho seran quan així ho determinin els jutges, no pas ells. I no paren de pressionar dient que aniran al TC i els magistrats del TC tombaran llei i convocatòria; que potser no s'estan passant per la pedra la independència del poder judicial?, i no pressionen uns jutges qualssevol sinó els del TC, que hauria de ser un contrapoder per evitar els abusos del govern (com es pot ser contrapoder de qui et tria a dit?).
No sé quin fiscal ja va treure la llista dels delictes en què incorreria el President en cas de dur a terme la consulta que és il·legal (sense que cap jutjat així ho hagi dictaminat) i els seus palmeros van córrer a dictar sentència assenyalant quants anys de presó podia suposar tot plegat.
Fa pocs dies el ministre de justícia (altra vegada) anava dient que la fundació Nous Catalans promet el paradís als musulmans independentistes i - aquí ve el pitjor - es basava en informes policials. Què fa la policia investigant això?, serà bonic o lleig, cert o fals, però prometre el paradís no es delicte, la policia no hauria d'investigar activitats polítiques. Com tampoc es delicte, crec, prometre que si un governa baixarà impostos i ens traurà de la crisi.
Ara un ex-fiscal de Catalunya ja jutja, condemna i sentencia a tots els que participin en aquesta consulta que, recordem, ell i els seus amics ja han decidit que és il·legal, el TC no cal que es pronunciï.
Déu n'hi dó, i encara em deu passar per alt algun cas. No sé què tenen al cap, em sembla inexplicable. S'estan carregant la convivència entre Catalunya i Espanya amb una política de terra cremada que no puc entendre, si guanyen - que no passarà, creuem els dits - les relacions entre ciutadans d'aquí i d'allà seran impossibles perquè les estan enverinant; i no tant sols això, tant guanyant com perdent s'estan carregant la democràcia espanyola. No m'entra al cap, algú que es volgués carregar Espanya no ho faria millor. Veurem què queda d'Espanya qua marxem.
Bernat Menetrier-Marcadal
Al anys 60 del segle XXè, els enfrontaments entre l'URSS i la Xina anaven molt tensos, i sempre a dos dits de la declaració de guerra. A Polònia, o Hongria, circulaven, en veu baixa, moltes bromes sobre el régim i els russos. Una era de la guerra que faria el Germà Gran... Primer dia, l'exercit rus passa les fronteres i fa 500.000 presos, traslladats a Russia, conforme a la Convenció de Ginebra... Segon dia l'exercit rus invadeix el Xinjiang i fa 1.780.000 presos, enviats com els primers en camps de Russia.... Tercer dia, l'exercit rus, sempre victoriós, invadeix el Qinghai i gran part del Sichuan, gairebé 3.000.000 de presos són portats a Russia... Quart dia, victoriós i gloriós, s'apoderen dels Shaanxi, Hubei i Henan, apropant-se a Shanghaï, i fan 5.830.000 presos, sempre cap als camps de Russia. Al cap d'una setmana, el invencible exercit rus ha guanyat totes les batalles i ha fet més de 20.000.000 de presos La conseqüència és que el comité central de Moscou demana un ajut alimentari als Estats-Units, i signa la pau amb la república de Xina.
Podem imaginar que tots els votants de Catalunya vagin, el 9N, en un 'excés d'obediència civil' a autodenunciar-se? Fent cues llargues davant a totes les fiscalies? Col·lapsant el sistema sota els ulls de la premsa internacional ?
Però tot açò partia de nomès una broma... Idò?
Jaume M.
Jo també seré a la porta d'on toqui amb la papereta, com molts altres (suposo).
Inhabilitació... de ciutadà ???. De ciutadà del seu concepte de societat ???. Perquè si es així, ja poden començar. Una societat on campen les desigualtats, la corrupció, la falta de respecte al diferent, la protecció al franquisme i els seus crims, la impunitat financera de les elits ???. Inhabilitaran, de què. De caminar, de parlar, de respirar, de pensar... calla, potser es això, que no volen que pensem.
No sé pas si en permetran el vot, tal i com el tenim entès a una democràcia, però tanmateix, en serem molt disposats a desobeir la seva falta de sentit democràtic i la seva fatxenderia. Que facin molt lloc per a tots, perquè els hi farà falta.
Avui llegia que en Duran estava dessolat perquè el tren fantasma de la tercera via ja no arribarà, ell, que havia muntat la estació, les andanes, el rètols, fins i tot uns horaris. I ara que diu que no, que no hi ha tren. I haurem de triar, entre la via incerta de la sublimació com a poble i nació... o la via certa del menyspreu, l'insult, l'amenaça i la immolació cultural i/o nacional.
Trieu, triem. Ara va de debò. El PP i la seva cort, amb la claca de PSOE, UPyD i la resta, no deixaran passar aquesta ocasió de ferir a fons, gairebé mortalment, la 'singularitat catalana'. O triem la incertesa, o triem la certesa, sabent que la certesa ens porta a un escenari pitjor que l'actual, amb unes institucions catalanes encara més afeblides (o desaparegudes en el pitjor dels escenaris), oblideu el català a l'escola, oblideu TV3, anys foscos per davant. Trieu, jo ja vaig triar fa molt anys, sé el que hi ha darrera aquella porta, prefereixo obrir-ne un altre, per molt incerta i desconeguda que sigui.
Diuen que 'més val boig conegut, que savi per conèixer'. Doncs jo trio el savi... al boig ja l'hem patit molts anys i si el perdo de vista jo hem trobaré millor, i crec que al meus fills els hi anirà millor també.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015