I el tal Aznar no hauria de ser a la presó?

Una de les coses que em resulten més sorprenents de tot això que passa aquests darrers mesos és la frivolitat i la facilitat amb què els polítics espanyols amenacen a tort i dret. El darrer ha estat José Maria Aznar. Diu Aznar que ell ficaria Mas a la presó si s'atrevís a convocar el referèndum. I no és simplement una amenaça: ell va fer una llei amb què avui seria legal d'empresonar Mas si convocàs el referèndum. La seua llei, pensada per a Ibarretxe, la van derogar anys després, però continua essent referència: presó per a presidents electes que convoquen la seua gent a les urnes. Tota una declaració d'intencions.

Però a mi em sembla que, en tot cas, si algú hauria de ser a la presó és ell. I no entenc com s'atreveix a fer el pinxo d'aquesta manera tot i sabent què arrossega després d'haver passat per la Moncloa.

N'hi ha molts motius, també de corrupció i més, però jo parle sobretot de l'actuació prèvia a la guerra de l'Irac i de l'11-M. En tots dos casos, el qui aleshores era president del govern espanyol va mentir, de manera contrastada i amb greus conseqüències humanes i materials. Parlem d'un milió de civils morts, cinc milions de desplaçats i uns danys materials incalculables en el cas de l'Irac i de cent noranta morts en el cas de l'11-M, morts que són conseqüència directa de la intervenció il·legal a l'Irac i sobre els qual Aznar va mentir i manipular més que no s'havia atrevit a fer mai cap governant.

A Aznar, doncs, més li valdria parlar-ne amb cura i no tan abrandadament, de la presó. Per si de cas...

Per cert, que hi ha un detall que no em puc estar de recordar avui. Aznar, i Bush i Blair, van declarar 'unilateralment' la guerra, contravenint el vot de les Nacions Unides i sense escoltar el Congrés dels Diputats espanyol. Es veu que això de la unilateralitat, com tantes altres coses, només és criticable si no la fas servir tu...

L'opinió dels subscriptors

(Cada dia els subscriptors de VilaWeb reben un correu en què la redacció els explica en quins continguts treballa, per si volen aportar-hi cap informació, opinió o pista. Aquest correu inclou l'editorial i, per aquest motiu, les seues opinions arriben abans no siga publicat i en reproduïm unes quantes.)

Joan Guasch: Tal com jo ho veig, el tal Aznar demostra cada dia que passa clars símptomes de trastorn obsessiu compulsiu i paranoia. El seu ego, suposo que influït per la lectura de les biografies (franquistes) de Viriato, el Cid i don Pelayo, fa que no es pugui contenir i, enyorat del poder 'absolut' que va ostentar, maniobra obertament per passar a la història com un dels herois de l'Espanya indissoluble, imperial i eterna en el temps i l'espai. És, vol ser, el gran constructor de l'estat-nació d'arrel francesa (com diu en Bel) que encara no han aconseguit estabilitzar, és a dir, uniformitzar com un d'aquests 'páramos' dels secarrals de l'interior de la península. El problema és que aquest 'joseantoniano' és només l'eina que usen els qui aspiren al poder total sobre la Pell de Brau. Ell, al capdavall, és només el titella. Aquest poder total, però, és inculte, barroer, intolerant, autoritari, etc. etc. Per sort, ara no poden usar l'exèrcit com fins ara, que si no...! A tot això s'afegeix el poder judicial espanyol que sí, és clar, que hauria hagut d'encausar Aznar fa temps, però com que també forma part dels que remenen les cireres, no el tocaran mai, ni a ell ni a tota aquesta rècula de dirigents polítics immersos en els processos oberts i que em fa tot l'efecte que no trepitjaran mai la presó. Ells són els cacics i Espanya el seu 'cortijo'. És per això urgent d'explicar als indecisos que, si ens quedem com estem, pel cap alt podem aspirar a ser el majoral de l'explotació, si no uns simples peons sense drets. Explicar que, sols, almenys hi ha alguna esperança de construir un futur per als nostres fills, sense el llast feixuc d'haver-nos de defensar dels cavernícoles, sense el soroll constant dels crits dels veïns que no ens deixen concentrar en les coses importants.

Maria Rosa Guasch: És extremadament greu que un ex-president del govern d'Espanya faci unes declaracions com aquestes, dient que caldria ficar a la presó el president de la Generalitat perquè ens vol fer votar (deixar votar!) convocant un referèndum per saber si volem continuar a Espanya com fins ara o si volem la independència de Catalunya. Són molt greus, les seves paraules. I cal que això s'aturi i es posi de manifest el fet que ho diu un 'demòcrata'... que va anar amb Bush i Blair a fer la guerra a l'Irac dient que hi havia armes de destrucció massiva i no n'hi havia. I van causar milers de morts a l'Irac i dos centenars a Madrid.

Quin país pot tenir relacions amb un govern on hi ha gent que declara això? La Unió Europea fins quan dormirà i passarà de tot? Segur que ho saben, però no diuen res. Per què? Fins quan?

Francesc Aguilar: Aquest Aznar s'assembla més a Hitler que no a Franco: Franco era militar però Hitler era un civil triat a les urnes que va aplicar polítiques de guerra, casernàries, de mort i genocides entre la seva propia població i a la resta d'Europa. Sembla que el nostre 'xarlotet' va en aquesta línia del consell de guerra com a concepte de legalitat espanyola. Com ha dit Homs, sembla d'un altre règim més que d'una altra época.

Ricard Recasens: Ara Aznar; no sé si s'ha de ficar aquest home a la presó; haurien de decidir-ho els jutges. La seva opinió i fets, execrables, són dins la dinàmica dels que varen iniciar i guanyar la guerra civil, afusellant un altre president elegit democràticament. Jo prefereixo mirar unes altres coses, com la valentia de Mas-Collel en el seu darrer parlament a Madrid. M'interessa saber les reaccions que hi va haver.

Josep Almar: Aquest tipus de declaracions haurien de ser denunciades sistemàticament a Europa via Tribunal d'Estrasburg. 
Ja n'hi ha prou de declaracions i amenaces impunes.

Geoffroy Lourdou: Les amenaces i l'actitud fatxenda d'Aznar no s'entenen sense recordar d'on ve. Aznar ve dels que han guanyat la guerra, la postguerra i la transició. Això explica que sense cap mena de remordiment pels morts iraquians causats per les seves mentides i amb tota impunitat s'atreveix a proferir aquestes barbaritats. Dit això, a nosaltres ens va bé que ho faci, ja que l'auge de l'independentisme té l'origen en la segona legislatura d'Aznar, quan l'extrema dreta espanyola va abandonar els complexos del passat. Aznar ha estat i encara és la millor fàbrica d'independentistes. A cadascuna de les seves intervencions ensenya a tots els catalans què podem esperar de Madrid si defallíssim...

Ramon Perera: 'Nosotros aprobamos una ley que luego fué derogada por el ministro Zapatero [sic]...' Exactament així s'ha expressat el Sr. Aznar. No em veig amb cor d'imaginar què li passava pel subconscient. '... y que ahora no ha sido restablecida'. Es refereix a la dita llei i la frase és un exemple de llibre de manipulació --potser inconscient-- per un fals sobreentès. Sembla que considera obligat, sense dir-ho explícitament, que la llei havia de ser --vista la situació-- tornada a posar en vigor (??).

Joan Casalpeu: De moment tenim l'amenaça dels governants, per decret, del divendres. Executant el programa pre-establert i adaptant-lo mecànicament a les circumstàncies del moment, com aquell que executa un Excel. Els seus propis votants, enganyats, prometent-los una cosa i fent-ne una altra. Usar el sistema democràtic, la majoria al 'parlamento' per reformar a conveniència, com la reforma del codi penal que va en la mateixa línia, #LeyAnti15M, tenallar l'expressió contraria a l'establishment del poder. Usar el sistema democràtic per imposar el dictat del nucli ideològic faeista, neofranquista. Ho va manifestar el 'ministro' quan va prendre possessió del seu càrrec; que com que venien temps convulsos s'aplicaria la llei amb contundència. 

Josep Usó: Personalment, voldria recordar una altra intervenció unilateral, manifestament falsa i reiterada fins a l'infinit de José María Aznar. Recorde que l'11-M, a afirmar publicament, i li donaren suport alguns dels seus inefables ministres, com Ángel Acebes, que els atemptats de Madrid eren cosa d'ETA amb tota seguretat. A mig matí, Aljazzeera ja havia dit qui eren. Al migdia tothom menys els mitjans espanyols. Però ell i alguns diaris, encara insisteixen amb la 'conspiració, el titadine i la goma 2'. Ell, fins i tot en la presentació del segon volum de les seues memòries, fa una setmana.
Encara ara, els morts d'aquells atemptats molesten, a l'estat espanyol. I en cada celebració, s'han de sentir dir de tot, els seus familiars. Com si tingueren la culpa d'haver-se deixat matar per uns assassins que no eren els qui Aznar volia que fossen.
Abans d'amenaçar algú perquè convocar un referendum, potser s'hauria de fer mirar si no l'acaba reclamant la justícia. Des de l'Argentina, per exemple.

Pep Vinyals: S'aprova la Llei Wert al senat; hi ha un pacte PP-PSOE per la 'renovació' del CGPJ, mentre la suposada oposició hi dóna el vist-i-plau perquè un dels seus ha entrat al grupet, encara que el PP hi tingui majoria absoluta; el ministre Fernandez Díaz prepara una llei de restriccions de les llibertats públiques que penalitza àmpliament el dret democràtic de manifestar-se... Si d'això no se'n diu involució, ja em direu. Si fessin cas d'Aznar, podríem parlar de cop d'estat directament. Ara que, per fer creïbles les mesures de Rajoy, no cal sinó que Aznar surti a la galeria i bordi.... Així ens anem empassant tot allò que de sotamà volen. I això sense parlar del nostre procés d'independència... D'això se'n diu diàleg.

(Ja sabeu que +VilaWeb és la peça clau de la subsistència de VilaWeb. Agraesc, per tant, a tots els qui en formeu part el fet que ens permeteu amb el vostre suport econòmic de continuar eixint cada dia. Als qui encara no en sou membres us demane que ho considereu --i ací en trobareu més informació i la possibilitat d'apuntar-vos-hi.)

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Si algú hauria de ser a la presó és ell. I no entenc com s'atreveix a fer el pinxo d'aquesta manera tot i sabent què arrossega després d'haver passat per la Moncloa.

Un milió de civils morts, cinc milions de desplaçats i uns danys materials incalculables a l'Irac i cent noranta morts l'11-M són conseqüència directa de la intervenció il·legal a l'Irac.

Aznar, i Bush i Blair, van declarar 'unilateralment' la guerra, contravenint el vot de les Nacions Unides i sense escoltar el Congrés dels Diputats espanyol.