Opinió
-
Un país moralment desfet
Vicent Partal
07.07.2010
-
Els líders ixen de sota les pedres
Vicent Partal
06.07.2010
-
Aniré a la manifestació
Vicent Partal
05.07.2010
-
Això s'ha acabat, xiquets
Vicent Partal
02.07.2010
-
Carta oberta a Laporta i Puigcercós
Vicent Partal
01.07.2010
-
Que no ens parlen com si no hagués passat res…
Vicent Partal
30.06.2010
-
Ací se separen els camins
Vicent Partal
28.06.2010
-
Una llàstima
Vicent Partal
28.06.2010
-
La responsabilitat individual
Vicent Partal
25.06.2010
-
Socialistes i independentistes
Vicent Partal
23.06.2010
-
Això que passa al País Basc
Vicent Partal
22.06.2010
-
Els 1.512 de Cornellà
Vicent Partal
21.06.2010
-
L'hotel
Vicent Partal
18.06.2010
Vicent Partal
27.08.2011
Barrera ens ha dit adéu sense haver vist la independència
L'històric dirigent independentista Heribert Barrera ha dit adéu al país sense haver-lo pogut veure independent. Crec sincerament que ha estat per poc, que ho tenim a tocar, però per a ell ha estat massa lluny. En el famós vídeo cridant a la manifestació del 10-J Barrera recitava d'una manera corprenedora aquell fragment d'en Martí i Pol, en què el poeta confessa que tenim pressa, és clar. A qui fou president d'Esquerra Republicana i primer president del Parlament de Catalunya recuperat, li devem, doncs, un somni.
Barrera era una d'aquelles persones que travessaven les dècades deixant-hi sempre marca. Va lluitar amb la república i, tot just passada la ratlla de l'exili, ja es posà a la feina per reconstruir el país. Va somiar la recuperació de la democràcia i l'autonomia i va ser dels primers a adonar-se que per aquest camí no anàvem bé. Va patir, va patir molt, pel seu partit, pel nostre país. Es va esforçar per bastir ponts entre independentistes, conscient del predicament que els seus anys acumulats de lluita li conferien. I va parlar sempre clarament, sense defugir la polèmica quan pensava que calia.
Supose que el seu missatge d'aquests darrers anys, tenaçment defensor de la unitat dels independentistes, no serà escoltat tampoc ara. Però, en canvi, tinc per segur que el seu missatge de tota la vida, de defensa de la independència, serà un dia no gaire llunyà una realitat sòlida. I aquell dia l'haurem de recordar. A ell i a tota una generació de gent valenta, decidida i ferma, que van plantar cara a totes les adversitats d'un segle XX massa cruel.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015