Opinió
-
Un país moralment desfet
Vicent Partal
07.07.2010
-
Els líders ixen de sota les pedres
Vicent Partal
06.07.2010
-
Aniré a la manifestació
Vicent Partal
05.07.2010
-
Això s'ha acabat, xiquets
Vicent Partal
02.07.2010
-
Carta oberta a Laporta i Puigcercós
Vicent Partal
01.07.2010
-
Que no ens parlen com si no hagués passat res…
Vicent Partal
30.06.2010
-
Ací se separen els camins
Vicent Partal
28.06.2010
-
Una llàstima
Vicent Partal
28.06.2010
-
La responsabilitat individual
Vicent Partal
25.06.2010
-
Socialistes i independentistes
Vicent Partal
23.06.2010
-
Això que passa al País Basc
Vicent Partal
22.06.2010
-
Els 1.512 de Cornellà
Vicent Partal
21.06.2010
-
L'hotel
Vicent Partal
18.06.2010
Vicent Partal
22.02.2011
La plaça que més m'agrada
La plaça de la Mare de Déu de València és una de les més boniques del país, sobretot quan hi despleguen el tendal blanc-i-blau que li confereix aquella llum tan peculiar d'aparença italiana. Tan italiana com semblaven els milers de mans alçades que ahir al vespre exigien, al peu del despatx de Camps, que plegara qui és el president de la corrupció, de la censura i de la manipulació.
La plaça de la Mare de Déu fou ahir al vespre l'aparador de la dignitat valenciana. Milers de persones convocades per internet es trobaren de sobte envoltades de joves que cridaven per TV3, que la reclamaven en les pancartes, però que sabien perfectament quin és el problema principal dels valencians. I per això mateix cridaven contra Camps i el seu govern i clamaven per enviar-lo a Picassent..., a la presó.
Entre els manifestants hi havia dirigents polítics, culturals i cívics, però sobretot hi havia molts telespectadors, molts votants, molta gent normal que no pot entendre el perquè de l'obcecació contra TV3 del cabdill del PP. Per això convivien amablement banderes amb les quatre barres i tots els afegits possibles, en forma de franja o de triangle, amb muixeranguers que alçaven en la nit les reivindicacions, amb actors, músics, mestres, coets i dolçaines. Era un calidoscopi especial, el de molta gent ja del tot cansada de la imatge que donem, del govern que tenim.
L'agressió contra TV3 ha estat tan fora de lloc que ha donat peu a #sensesenyal, que és, alhora, un senyal viu, present ahir en quasi totes les pancartes. I també ha fet acabar la paciència de molts. No solament dels manifestants. Perquè és significatiu que ahir a València, o a Alcoi, i a Barcelona i Reus, milers de valencians eixíssem al carrer. Però no ho és menys que ahir alguns ajuntaments governats pel PP, a Castelló, alçassen també la veu per poder veure de nou 'la catalana', o que ONO es veiés obligat a recuperar el senyal dels canals de la corporació després de rebre queixes constants dels clients per haver desaparegut. (La xarxa per cable també havia suprimit TV3 de les seues pantalles durant unes quantes hores –deien ells que per indicació de la Generalitat.)
Forçant el tancament de TV3 Camps ha sumat en un sol atreviment algunes de les pitjors pràctiques que hem vist adés als països veïns: la censura, el nepotisme, l'intent de fer emmudir tota dissidència, l'arbitrarietat legislativa al servei dels interessos propis, l'escàndol concebut per a tapar els propis problemes judicials.
Però, per si no n'hi havia prou, ahir encara féu el ridícul d'ordenar que tancassen la webcam que ensenya normalment dia i nit la plaça de la Mare de Déu. Volia tallar el senyal, segurament pensant-se que era un Mubàrak qualsevol. Va tallar la webcam, però armats de Twitter i de càmeres, de telèfons i d'internet, des de la plaça més italiana milers de valencians li varen ensenyar el camí de Picassent, li varen cridar que el temps se li acabava i li varen anunciar que la indecència, la seua, també té límits.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015