Opinió
-
Un país moralment desfet
Vicent Partal
07.07.2010
-
Els líders ixen de sota les pedres
Vicent Partal
06.07.2010
-
Aniré a la manifestació
Vicent Partal
05.07.2010
-
Això s'ha acabat, xiquets
Vicent Partal
02.07.2010
-
Carta oberta a Laporta i Puigcercós
Vicent Partal
01.07.2010
-
Que no ens parlen com si no hagués passat res…
Vicent Partal
30.06.2010
-
Ací se separen els camins
Vicent Partal
28.06.2010
-
Una llàstima
Vicent Partal
28.06.2010
-
La responsabilitat individual
Vicent Partal
25.06.2010
-
Socialistes i independentistes
Vicent Partal
23.06.2010
-
Això que passa al País Basc
Vicent Partal
22.06.2010
-
Els 1.512 de Cornellà
Vicent Partal
21.06.2010
-
L'hotel
Vicent Partal
18.06.2010
Vicent Partal
14.09.2010
'Sociovergència' ara?
La sociovergència és un dels temes més recurrents de la política catalana. De tant en tant torna a posar-se sobre la taula la possibilitat que CiU i PSC s'entenguen i facen una gran coalició que, en teoria, hauria de sumar l'espai central del país. Ara unes declaracions de Corbacho han tornat a obrir el foc, crec jo que interessadament.
Ho diré clar i ràpid per a no perdre temps: la sociovergència només arribarà un dia si PSC i CIU no tenen més remei. Aritmètic, vull dir. D'aritmètica parlamentària. I si no és així veig molt complicat aquest pacte perquè implica sempre i en qualsevol cas una subordinació. El qui té el president mana i l'altre passa a ser una peça secundària. Ni CiU ni PSC estan en condicions d'acceptar això.
És cert que el ministre Corbacho té molt bones relacions amb CiU i que, per exemple, ell va posar la federació nacionalista dins l'equip de govern de la Diputació de Barcelona, en contra de l'opinió dels seus companys de partit. I segur que hi ha gent als dos partits, segur, que ho veurien bé. Però dubte molt que en el context actual la sociovergència tinga cap sentit ni per als uns ni per als altres.
Per al PSC perquè negociar un acord així en el moment més baix electoralment parlant de la seua formació és pràcticament suïcida. Totes les enquestes diuen que el PSC patirà un notable retrocés i com més retrocedisca menys oportunitats tindrà de pactar d'igual a igual a CiU. I venint de governar durant set anys per quina raó hauria d'acceptar el paper, ben limitat de crossa?
Dit això però tampoc no crec que CiU tinga un gran interés. Perquè l'estratègia de la federació nacionalista, tal i com s'albirava diumenge, passa per pactar amb el pròxim govern espanyol el concert econòmic. I el pròxim govern espanyol segurament serà del PP ¿I si aquest és el camí traçat quin sentit tindria pactar amb el PSC a Catalunya, posant amb això un entrebanc definitiu a qualsevol entesa amb el PP? Lògicament en públic i mentre no arriben les eleccions espanyoles no s'hi posara en contra per no tancar cap porta que qui sap si necessitaràs. Però en privat la rotunditat és total.
Ho torne a dir doncs: en qualsevol cas tot dependrà de tota manera del resultat de les eleccions i de qui necessita què. Perquè en política no tens amics sinó interessos.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015