Crisi i espanyolisme

Diumenge el diari El Mundo isqué al carrer amb una portada insòlita, en què afirmava que tancant les catorze televisions autonòmiques s'estalviaria tant com congelant les pensions. Deia que perden 15.000 milions l'any i que en deuen a la banca 1.600, 'malgrat les subvencions'; també estimava que tenien 10.200 'funcionaris'. Les cometes de subvenció i de funcionaris eren, per cert, una lliçó de puntuació ideològica digna de millor causa.

El debat sobre el cost de les televisions públiques és un debat legítim, és clar. Però el diari nacionalista espanyol el tergiversava de dues maneres: en primer lloc perquè no es pot parlar del cost de la televisió pública; de fet, no es parlar del cost de cap servei públic sense parlar també de la utilitat que té. Les empreses públiques es justifiquen sobretot per una utilitat més enllà del mercat, com una necessitat social.

Però, en segon lloc, El Mundo fa una trampa colossal, consistent a amagar darrere l'atac a les autonòmiques l'atac de debò, que és l'atac a l'autonomia mateixa. Quan parla de malbaratament, la lògica de l'argument condueix a dir que l'estat unitari seria més eficaç, cosa que no es creuen ja ni els francesos i que respon més aviat a una mentalitat franquista.

El Mundo podia haver comptat quant ens costa TVE, o Hispavision, o mantenir Aena, o aguantar l'Hispasat, o pagar els contractes de l'estat amb algunes multinacionals espanyoles, ruïnosos però que es mantenen per ajudar Espanya a tenir multinacionals. No ho fa, és clar, perquè la mesura de l'escàndol és 'rojigualda', pura ideologia.

I això no ha fet sinó començar. El nacionalisme espanyol no solament no vol seguir la via federal, ans ja treu les urpes contra l'autonomia, el constitucional o els pamflets. La regressió allà és un fet, un senyal més que el projecte de la transició s'acaba i que s'acaba en fracàs.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

La regressió allà és un fet, un senyal més que el projecte de la transició s'acaba i que s'acaba en fracàs.