Opinió
-
Un país moralment desfet
Vicent Partal
07.07.2010
-
Els líders ixen de sota les pedres
Vicent Partal
06.07.2010
-
Aniré a la manifestació
Vicent Partal
05.07.2010
-
Això s'ha acabat, xiquets
Vicent Partal
02.07.2010
-
Carta oberta a Laporta i Puigcercós
Vicent Partal
01.07.2010
-
Que no ens parlen com si no hagués passat res…
Vicent Partal
30.06.2010
-
Ací se separen els camins
Vicent Partal
28.06.2010
-
Una llàstima
Vicent Partal
28.06.2010
-
La responsabilitat individual
Vicent Partal
25.06.2010
-
Socialistes i independentistes
Vicent Partal
23.06.2010
-
Això que passa al País Basc
Vicent Partal
22.06.2010
-
Els 1.512 de Cornellà
Vicent Partal
21.06.2010
-
L'hotel
Vicent Partal
18.06.2010
Vicent Partal
21.05.2010
Tea Party
En les eleccions americanes l'ultradreta del boirós Tea Party ha aconseguit un primer èxit. És un senyal de desafecció, però potser també d'alguna cosa més.
És un símbol de desafecció perquè aquest moviment populista i radical ha agrupat als Estats Units, d'una manera molt ràpida, una bona part dels qui temen que Obama no siga 'massa socialista'. Això ha passat en el termini de mitja legislatura i el fet d’aconseguir un escó en tan poc temps és cridaner.
Hi ha qui ho interpreta com una rebel·lió contra la política tradicional també dins el partit republicà. Però potser hi ha alguna cosa més. En internet anem veient, com més va més, que les petites comunitats troben un forma d'organitzar-se que abans era impossible, siga per a comunicar-se, per a fer negocis o per a fer política. Així, doncs, els grans partits que volien arribar a tothom potser deixaran espai a formacions petites molt marcades ideològicament i molt consistents.
Potser serà una nova manera de fer política, de la qual el Tea Party és, si molt convé, un exponent.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015