Opinió
-
Kosovë i nosaltres: una victòria compartida
Vicent Partal
23.07.2010
-
Esquerra i la Solidaritat
Vicent Partal
22.07.2010
-
Ens criden
Vicent Partal
21.07.2010
-
Carrer Ciutat
Vicent Partal
20.07.2010
-
Òmnium
Vicent Partal
19.07.2010
-
Si els blocs ens ajuden
Vicent Partal
15.07.2010
-
Mas juga amb foc
Vicent Partal
14.07.2010
-
La recepta es diu democràcia
Vicent Partal
13.07.2010
-
El futbol, que se'l queden ells
Vicent Partal
12.07.2010
-
Del milió i mig als seixanta-vuit
Vicent Partal
11.07.2010
-
Es pensen que som esclaus
Vicent Partal
10.07.2010
-
Un curs només
Vicent Partal
09.07.2010
-
Futbol? Tranquils
Vicent Partal
08.07.2010
Vicent Partal
04.10.2010
Ni els seus
Zapatero va ensenyar fa mesos una enquesta a Tomás Gómez i li va dir que ell perdia i que Trinidad Jiménez, una de les seues ministres, podia guanyar la comunitat de Madrid. Normalment, Gómez s'havia d'haver blegat al desig del seu totpoderós president, però no ho va fer. I ara és Zapatero qui es veu l'abisme al davant.
La victòria de Gómez a Madrid, tothom la llegeix en una clau de més abast que no el vot concret. Avui no hi haurà ni un sol comentari, ni un sol titular de premsa, ni una sola anàlisi que ignore que ha estat derrotada Trinidad Jiménez, sí, però que, per persona interposada, també ho ha estat José Luís Rodríguez Zapatero.
El pessimisme és cada vegada més profund al PSOE, que veu com s'acosta l'època probablement més fosca de la seua història. D'ací a pocs mesos els reductes on encara governa aquest partit seran més reductes que mai, perquè tot indica que és a punt d'encadenar una tira de derrotes i que perdrà, fins i tot, llocs essencials i aparentment inexpugnables.
En aquest context la victòria de Gómez és una primera prova indiscutible que una part de la militància socialista ja ha entès que Zapatero té una part important de culpa en aquesta situació i no li té ni el respecte ni la consideració que se suposa que és deguda a un secretari general i president del govern. El fet pot derivar en una guerra interna a curt terme, però, sense haver d'especular gens, ja és segur que aclapara encara més l’estadant de la Moncloa, si és que no hi anava prou, d'aclaparat.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015