Opinió
-
Kosovë i nosaltres: una victòria compartida
Vicent Partal
23.07.2010
-
Esquerra i la Solidaritat
Vicent Partal
22.07.2010
-
Ens criden
Vicent Partal
21.07.2010
-
Carrer Ciutat
Vicent Partal
20.07.2010
-
Òmnium
Vicent Partal
19.07.2010
-
Si els blocs ens ajuden
Vicent Partal
15.07.2010
-
Mas juga amb foc
Vicent Partal
14.07.2010
-
La recepta es diu democràcia
Vicent Partal
13.07.2010
-
El futbol, que se'l queden ells
Vicent Partal
12.07.2010
-
Del milió i mig als seixanta-vuit
Vicent Partal
11.07.2010
-
Es pensen que som esclaus
Vicent Partal
10.07.2010
-
Un curs només
Vicent Partal
09.07.2010
-
Futbol? Tranquils
Vicent Partal
08.07.2010
Vicent Partal
26.11.2009
Massa tard
Em sorprèn l'editorial conjunt de dotze diaris catalans en paper, publicat avui en defensa de l'estatut vigent. Valore la mostra d'unitat, però em sembla tan significativa com el fet que ens proposen que fem dos passos enrere. Ni la independència ni l'estatut del Parlament: ens criden a defensar allò que va restar de l'estatut després de passar pel ribot de Madrid...
M'imagine que a Espanya pot causar un cert efecte aquesta amenaça velada del darrer paràgraf que insinua la formació d'una solidaritat catalana en defensa de la dignitat del país. Sempre m'he manifestat en favor de la unitat i, per tant, ara no me'n desdiré. I si hi ha una solidaritat catalana real serà, sens dubte, un fet molt important, històric.
Però crec que, des del respecte a la iniciativa, també hem de parlar clar. Per mi, és procedent de referir-se en termes de dignitat a l'estatut que va aprovar el Parlament de Catalunya, però no crec que l'estatut retallat que es va votar finalment en referèndum siga de cap manera un estatut digne. Que siga l'estatut que era possible, o que era oportú, no diré que no; però digne, no.
El Parlament de Catalunya va decidir, de manera sobirana i amb un pacte raonable entre els representants del poble, quin era el text que, sense interferències, volíem que ens regira. Aquell estatut, encara que personalment el trobara insuficient, mereix tot el meu respecte.
Però no puc entendre que ens presenten l'estatut finalment votat com una referència de dignitat. Ho torne a dir: crec que no és digne perquè el van retallar per on van voler sense contemplacions. I per a copsar les diferències n'hi ha prou amb l'article 1: la versió de l'estatut del Parlament, diu que 'Catalunya és una nació'; en canvi, la que tenim després de totes les retallades, diu que 'Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma d'acord amb la Constitució'. No és una qüestió de frases. L'estatut del Parlament proclama que nosaltres decidim, perquè som. El que tenim recorda que no podem decidir lliurement perquè, per damunt, hi ha la constitució espanyola que, no ho oblidem, encara avui encarrega a l'exèrcit de mantenir unit l'estat. Poca broma.
Els diaris signants de l'editorial d'avui, tots els vells diaris de paper, tenen tot el dret de fer un gest per a demostrar el cansament de la societat catalana. Però, d'alguns, no n'esperava que, com a recepta de futur, ens convidaren a fer dos passos enrere. Si els diaris volen representar el conjunt del país, des de la diversitat, crec que no ho han aconseguit. Simplement, perquè ja som molts els qui no tenim interès a defensar aquell estatut, ni creiem que l'autonomia siga la solució, ni estem disposats a confondre la defensa de la dignitat amb la defensa d'aquell text.
És massa tard.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015