Opinió

 

<91/169>

Vicent Partal

09.12.2004

Ciència i democràcia

Passa una cosa curiosa, en el debat sobre el 'valencià'. Com que ara la Generalitat Valenciana sap que no té cap raó filològica i que ni tan sols podria guanyar una hipotètica batalla jurídica, ha decidit de contratacar amb l'argument de la ‘democràcia'. Diu que la ciència no pot estar per damunt de la democràcia o que la cosa important no és pas el component científic i filològic, sinó l'opinió pública. Fins i tot hi ha qui proposa un referèndum demanant al poble quina llengua parla (curiosa iniciativa, provinent d'un partit que va aprovar una llei, la legislatura passada, prohibint la convocatòria de referèndums).
Curiosament la tàctica que ha començat a usar la Generalitat Valenciana és calcada de la que als Estats Units apliquen els grups neoconservadors per atacar Darwin i reivindicar el creacionisme. Ja no diuen que científicament Darwin no té raó. Ja ho saben que no poden dir-ho. Ara afirmen que la ciència és un àmbit en què caben arguments basats en creences i opinions, i desestimen que els fets contrastables i repetibles siguen la base de l'experiència científica. Curiosa coincidència, no?

Fa uns quants dies, quan vàrem rebre a la redacció de VilaWeb un correu de la Generalitat Valenciana criticant l'aclariment sobre la nostra llengua fet a Europa, em va cridar molt l'atenció que el president Camps diguera, per escrit, que la discussió no era filològica ni científica. De primer vaig pensar que això implicava un reconeixement de la unitat de la llengua. Que el president ja acceptava que 'científicament' no hi havia discussió possible. Però més tard vaig rellegir-lo i em va sonar diferent. Allò que ara crec que diu és que no és important l'opinió científica. O que cap opinió científica no té valor, si la població creu una altra cosa..., o la hi fan creure. A partir d'ací em va venir al cap la situació d’Ohio (sí, justet a Ohio...), on els neoconservadors han aconseguit que s'ensenye a les escoles una versió moderna i més complexa del creacionisme, al costat de la teoria de l'evolució. I ho han aconseguit no pas discutint Darwin, que era un camí que menava de cap contra la paret, sinó afirmant que els sentiments de molta gent són contraris a Darwin i que, com que hi ha un discurs alternatiu al del gran científic, no ensenyar-lo és condicionar la formació dels xiquets. Que el discurs en qüestió siga indemostrable, segons ells, no l'invalida, perquè com a construcció teòrica 'existeix i té seguidors'.
Aquesta nova visió de la ciència que esbossen els ‘neocons’ d’Ohio, o de València, és un tomb perillosíssim, i caldria que la comunitat científica i la societat hi posaren l'ull amb atenció. Perquè l'objectiu és ben clar: no es tracta sinó de sembrar el dubte sobre uns mètodes de treball i una forma de conèixer que han canviat el món i que sovint són una barrera infranquejable per als partidaris de l'obscurantisme. I es tracta de sembrar el dubte sobre el mètode científic precisament per a manipular més i millor l'opinió pública.

Mail Obert