La llengua de tots nosaltres

La llengua és la gent que la parla. Per això, com va dir Sanchis Guarner, no es morirà, si els parlants no deixen de parlar-la. I és això, la tenacitat de la nostra gent a parlar-la, a fer-la servir en tot moment i en qualsevol oportunitat, que la fa viva. Hi ha persones, com Joan Solà o Joan Triadú, que n'han estat pilars, que n'han sostingut l'estructura profunda, amb independència que puguem discutir-ne les tesis i les opinions, que no sempre hem d'estar d'acord en tot. Però la responsabilitat final, no la tenen ells més que nosaltres, la tenim tots.

L'homenatge que reclamem avui és de dir, simplement, 'bon dia' pel carrer. És de saludar amb un 'com anem?' i d'acomiadar-se amb un 'adéu'. És així de senzill i així de necessari, però no oblidem que és això que milers i milers de persones fem cada dia. Ho fem cada dia a Salses, a l'ombra de la porta que marca el límit nord del país i a Guardamar, en aquella plaça on els escuts d'aquestes dues poblacions van acompanyats dels de Fraga i de Maó. Ho fan cada dia milers i milers de xiquets valencians que van a les línies i tots els nins de la Bressola. Ho fan a la Costura de l'Alguer.

En aquest país nostre milions de persones vivim en català, malgrat les lleis que ens compliquen la vida a banda i banda de la ratlla, malgrat la pressió d'un mercat que vol dissimular la política, malgrat l'apatia d'alguns i l'agressivitat d'uns altres. Ho fem des de fa dècades, i cal simplement que ho continuem fent. Ho fem sovint amb alegria, gaudint del pas del temps i de les petites victòries quotidianes. I ho hem de continuar fent. Per això cal que els cantants continuen cantant i que els escriptors continuen escrivint. Però cal també que els forners continuen fent llevar el rent i que les sèquies continuen obrint les boques. I que estudiem aeronàutica i que creem algoritmes. I que cantem, bevem i mengem. I que enviem 'piulades' i que comprem revistes. I que ho fem, tot això i més, molt més, en català.

Perquè al final, ho torne a dir, la responsabilitat de la llengua és de tothom; i no oblidar-ho mai, això, em sembla, avui, el record més respectuós, no tan sols a Joan Solà, sinó a tots els homes i dones, començant per Pompeu Fabra, que han fet del català la llengua moderna, nacional, pràctica i única en aquest món global, que hem heretat i que volem transmetre.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

L'homenatge que reclamem avui és de dir, simplement, 'bon dia' pel carrer. És de saludar amb un 'com anem?' i d'acomiadar-se amb un 'adéu'.