Contra la por hi ha la democràcia

Un dels exemples més tràgics d'ús polític de la propaganda va ser aquella maligna campanya dels nazis contra els jueus en què van embolicar els ciclistes. El règim nazi va inundar Alemanya d'uns cartells que deien que la culpa de tot era 'dels jueus i dels ciclistes'. L'horrible trampa, i molts lectors supose que hi deuen haver caigut, era que moltíssima gent reaccionava demanant què hi tenien a veure els ciclistes. I per tant condemnaven, ja d'entrada i de manera inconscient, els jueus.

Ahir PP i Ciutadans van provar de parar-nos una trampa semblant. Tots dos partits, els únics que es van oposar a l'ampli acord en favor de la llei de consultes, van insistir a afirmar que els altres els negaven que fossen catalans i demòcrates.

És una acusació estúpida pel que fa al caràcter de catalans. No he conegut mai ningú que discutesca que Alícia Sánchez-Camacho o Albert Rivera són tan catalans com Artur Mas, Oriol Junqueras, Miquel Iceta, Joan Herrera o David Fernàndez. I evidentment ningú, absolutament ningú, no creu que la seua posició contra el referèndum siga una posició anticatalana. No ho és.

Em va fer la sensació que PP i Ciutadans pretenien que l'absurditat de la primera acusació els defensàs de la segona. I ací hi ha la trampa. Perquè no hi ha cap dubte que són catalans i que la seua posició és tan vàlida com la de qualsevol altre català. Però de demòcrates, en tenen poc. I això ho hem de poder dir, tranquil·lament i sense tensió. Ells són responsables dels seus fets i els seus fets tenen conseqüències.

Perquè no és propi de demòcrates maldar per tapar la veu dels ciutadans. No és propi de demòcrates mirar d'usar el recurs a la immobilitat de la llei, petrificar-la, contra la voluntat actual, contra la voluntat real i concreta dels qui al final i en definitiva fem la llei, o siga dels ciutadans. I no és propi de demòcrates amenaçar-nos. 

Contra la por que ens volen posar al cos amb les seues amenaces i les seues manipulacions, el camí és més democràcia, aquest camí que no sembla agradar ni al PP ni a Ciutadans però que ahir la gran majoria del parlament va decidir que era el que calia transitar. I, per cert, 'better toghether', vull dir que millor, molt millor encara, amb els vots del PSC.

L'opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si creieu que també podeu ajudar-nos, apunteu-vos-hi en aquesta pàgina.)

Josep Usó

Evidentment, el PP i Ciutadans no es comporten com a partits democràtics. La democràcia, al capdavall és el govern del poble. I el poble s'expressa votant. Quan algú vol posar condicions a "què es pot i què no es pot votar" està fent trampes. I les trampes no són mai pròpies dels demòcrates. Si ells volen defensar, per exemple davant d'una consulta per la independència, que no volen la independència, son lliures de fer-ho. Ningú els discuteix el dret. I si guanyen els seus, perfecte. Els altres ho respectaran. Però si guanyen els altres, la seua obligació és respectar la majoria. 
Però no voler que es vote una possibilitat no és democràcia. és voler mantindre una situació en contra (sense demanar-la) de la voluntat del poble. Que és qui fa la democràcia. Així, ni el PP ni Ciutadans, no es comporten com a partits democràtics. Ni els partits de futbol tampoc, si em permeteu la broma.

Josep Castelltort

Crec que hi ha un punt, a més del ser demòcrates i ser catalans. Efectivament, el ser català no té rés a veure amb el que hom diu Però hi ha una altre punt, a més de ser formalment democràtic, que és l'honradesa, que en aquest cas posaría en un respecte a a vertitat. És cert que les idees són opinables, però els fets no són opinables. Qui capgira el fets faltant a la veritat amb coneixement, és falsari i no és honrat.
Naturalment que hi ha una qüestió de grau, perquè sino salvaríem poques opinions polítiques.
Però la mentida sistemàtica, notòria, sempre en la mateixa direcció i buscant un efecte que sí que afecta la democràcia, demostra un grau d'honradesa massa baixa. Mala fe en diríem, contra la que s'ha de lluitar. Segurament amb  més eines que les que tenim.
Aquesta ratlla és sobre la que corríen els falangistes, feixistes i nazis i la veiem aparèixer altra vegada a l'hortizó.
La democràcia no pot ser feble i ha de ser vigilant si volem que sobrevisqui.

Gerard Sauret

Realment se les empesquen totes, però no cola. El fet que defensin l'estat de dret actual no els converteix en més demòcrates. Doncs defensen un estat de dret hereu de l'estat franquista i negador dels drets nacionals dels pobles de l'Estat. Aquí no és Escòcia. Si fem la consulta, la perden. Ni amb una pregunta amb tres respostes aconseguiran impedir un majoritari vot independentista a Catalunya. Ho saben, i ells no saben perdre. Són excuses de mal perdedor. No volen perdre mai. Però després del descarnat exemple de democràcia en estat pur a Escòcia, qui vol continuar en aquest Estat mentider, trampós, que és capaç de tot per perpetuar la maquinària muntada desde fa 300 anys i que serveix als interessos dels de sempre?
Val a dir que, segons la constitució, la nostra "nacionalitat històrica" avui no té ni el dret de fotre el camp (autodeterminació), ni el dret de federar-se dins l'Estat amb les altres comunitats de parla catalana! A la constitució del 78, hi ha un article doncs especialment dedicat a la Corona d'Aragó, que dic, als Països Catalans!. Fixeu-vos doncs com són ben vigents aquests 300 anys. És que no s'hi pot estar més. Aquesta Consitució és una autèntica camisa de força jurídica feta expressament per nosaltres. Ni que 99% dels catalans, valencians i mallorquins ho volguessim algún dia, és que estariem anant contra l'estat de dret. I seriem anti-democràtics organitzant una consulta per a federar-nos? Fem el que fem, sempre ens acusaran a nosaltres. La situació és que ells són la minoria opressora que acusa la majoria oprimida. Demagògia. Blaming the victimg. Nosaltres som les veritables víctimes d'aquest estat de dret. 

Joan Guasch

I a més a més que no són demòcrates, conclusió que ja fa temps a la que hem arribat moltes persones, són uns estafadors, m'explico: ahir, i no és la primera vegada, tant els diputats del PP com els de Ciutadans van abandonar el parlament, és a dir, el seu lloc de treball per al qual se'ls paga un bon sou que prové dels impostos de tots nosaltres. L'abandonament del lloc de treball sense justificació per part de qualsevol treballador implica ésser sancionat o acomiadat. Podem tolerar que aquests diputats es comportin d'una manera tan infantil, tan poc responsable, i cada vegada que no els agrada el resultat d'una votació, abandonin el seu lloc de treball? És evident que no suporten la democràcia, tant que se la posen a la boca, i se'ls remou tot per dintre cada vegada que l'han d'exercir. La Camacho, de fet, ja va reconèixer l'altre dia que enyora la pau i tranquil·litat del franquisme i la democràcia li és imposada. Formen part d'una estructura caduca, pròpia del caciquisme del segle XIX, i no saben reaccionar davant de les demandes democràtiques, no tenen el cervell preparat perquè són d'una altra època. Molts tenim pressa, ànsia, per participar en la creació d'un mon nou ple de persones lliures i responsables i el llast de partits com el PP i C's ens ho posa difícil, però això ens enforteix i servirà per assolir l'objectiu.

Francesc Estall

Doncs discrepo.  Sí hi ha algú que pensa que la posició d'aquests del PP i Ciutadans que esmentes és anticatalana, jo en soc un que ho pensa. Sens dubte els nego el qualificatiu de demòcrates, i també els nego el de catalans. I la seva posició no és igual de vàlida que la de qualsevol altre català, no és ni pot ser vàlid negar als conciutadans el dret a decidir lliurement què volen fer de les seves vides, es pot defensar el voler estar dins Espanya però no es pot defensar que els altres no tenen dret a opinar i s'han d'empassar la seva posició.
No em posaré ara a repartir carnets, ni ho vull. Però si sempre hem defensat que és català qui vol ser-ho també no és català qui no vol ser-ho, i aquests han renegat dels drets dels seus conciutadans. Són això, renegats, i no seguiré amb els adjectius.

Josep Selva

Un axioma euclidià afirma que dues coses iguals a una tercera son iguals entre sí. Jo sóc de ciències, i si com dius, la Camacho i el Rivera son igual de catalans que en Junqueras, en Mas tu o jo, seria la mort del axioma euclidià, cosa que no permetré. Tampoc m'estendre  parlant de les diferencies entre els verbs "ser català" o "estar català"Altra cosa  és la dielèctica,  en aixó els de lletres hi esteu mes forts, i encara una tercera cosa són els malabarismes discursius.Quan es buiden les paraules de contingut en queda la closca, i aixó es el que passa amb "democràcia" i "catalans". No lliutaré per una marca buida; si a la Camacho, el Rivera and company els voleu igualar a catalans i democrates, renuncio a ser català i democrata. Soc simplement independentista, ara per ara.Entenc el trauma que ens ha causat a tots el No escocés, però d'aqui a perdre el seny i la dignitat hi ha un tros encara.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Contra la por que ens volen posar al cos amb les seues amenaces i les seues manipulacions, el camí és més democràcia.