Opinió
-
Amenaçar un país amb nou paraules
Vicent Partal
06.10.2010
-
Un govern sense rumb
Vicent Partal
05.10.2010
-
Ni els seus
Vicent Partal
04.10.2010
-
Un país d'honorables
Vicent Partal
01.10.2010
-
La vaga de Zapatero
Vicent Partal
30.09.2010
-
Més enllà de la vaga general
Vicent Partal
28.09.2010
-
Llegint les enquestes
Vicent Partal
27.09.2010
-
Margarit
Vicent Partal
24.09.2010
-
No els faltava sinó això
Vicent Partal
23.09.2010
-
Contra el papa
Vicent Partal
22.09.2010
-
Pagar la propaganda
Vicent Partal
21.09.2010
-
Labordeta
Vicent Partal
20.09.2010
-
Contra tothom
Vicent Partal
17.09.2010
Vicent Partal
03.05.2012
Una reunió poc apropiada
El Banc Central Europeu ocupa un gratacels de Frankfurt, conegut per una poc afortunada estàtua de l’euro. I ara es construeix una nova seu, un complex enorme, a tocar. Però, en plena època d’austeritat i de retallades, ve a reunir-se a Barcelona. Una reunió normal, no us penseu pas que siga extraordinària.
El consell de govern del Banc, vint-i-tres individus en total, es reuneix una volta cada quinze dies a Frankfurt. Però, per tradició, cada mig any fa la reunió en una ciutat europea diferent. Ara a Barcelona, a l’octubre a Ljubljana, d’ací a un any a Bratislava i després a París. Cada mig any, doncs, l’espectacle que veiem a Barcelona aquests dies es repeteix en una altra ciutat. Parle d’un desplegament de seguretat enorme (vuit mil policies ací) i d’una despesa en organització que, sense ser desproporcionada, és important.
Important sobretot en l’època que vivim. El pelegrinatge del Banc Central Europeu de ciutat en ciutat forma part d’una determinada tradició que moltes organitzacions de la Unió segueixen. És una manera de fer-se presents pertot arreu i d'afavorir que els representants, en aquest cas els del Banc, tinguen un contacte de primera mà amb els territoris que cauen sota la seua responsabilitat.
Això és normal; en èpoques normals és així. Però, quan el Banc Central Europeu mateix reitera que vivim una època extraordinària que demana mesures extraordinàries, no en fóra una de molt senzilla la d'evitar maldecaps i despeses? No fóra més sensat no moure's de Frankfurt una temporada i deixar les visites protocol·làries –turístiques fins i tot– per a més endavant? Ho demane.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015