Opinió
-
Amenaçar un país amb nou paraules
Vicent Partal
06.10.2010
-
Un govern sense rumb
Vicent Partal
05.10.2010
-
Ni els seus
Vicent Partal
04.10.2010
-
Un país d'honorables
Vicent Partal
01.10.2010
-
La vaga de Zapatero
Vicent Partal
30.09.2010
-
Més enllà de la vaga general
Vicent Partal
28.09.2010
-
Llegint les enquestes
Vicent Partal
27.09.2010
-
Margarit
Vicent Partal
24.09.2010
-
No els faltava sinó això
Vicent Partal
23.09.2010
-
Contra el papa
Vicent Partal
22.09.2010
-
Pagar la propaganda
Vicent Partal
21.09.2010
-
Labordeta
Vicent Partal
20.09.2010
-
Contra tothom
Vicent Partal
17.09.2010
Vicent Partal
12.04.2012
I a vostè, quan li tocaria morir-se, madame Lagarde?
Ahir es va fer públic un nou document del Fons Monetari Internacional, que dirigeix la senyora Christine Lagarde. El document incideix en la longevitat humana: cada vegada hi ha més gent gran, diu, i això afecta l'economia. És evident que cal parlar-ne, d'aquesta qüestió, perquè, efectivament, més pensions i més necessitats mèdiques imposen més despesa als estats. Això, no ho critique. Ara, és el to, que em sembla intolerable. L'FMI no pot dir, com qui no diu res, que 'envellir més d'allò que hi ha previst' és un perill per al sistema econòmic.
El document empra expressions molt desafortunades. Molt. Dir –a tall d'exemple, extremadament cruel– que els malalts de SIDA ara ja no es moren, i que això representa una greu despesa addicional per a l'estat, no és presentable ni correcte. Que volen dir, potser, que si es morissen estaríem comptablement millor? Que volen dir-nos quan hem de morir-nos, o què?
Hi insistesc: el debat és important i seriós, però la fredor amb què els economistes de l'FMI parlen dels ciutadans encara vius és una demostració superior de l'extrema insensibilitat a què hem arribat, a què han arribat això que en diuen els mercats. I això, aquesta insensibilitat extrema, també és un problema. No és el principal. D'acord. El principal, evidentment, és que ara l'FMI exigesca de treballar més anys i de tenir menys pensions. Però és el to, la manera de parlar i el menyspreu envers les persones, tractan-nos com si fórem simples números, línies d'un excel, que indigna. Que indigna terriblement.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015