Els amics de la Xina

El premi Nobel de la Pau no es lliurarà avui perquè Liu Xiaobo, que n'és el destinatari, continua empresonat. Però la Xina ha aconseguit que vint estats li facen costat. La llista resulta curiosa, i les raons per les quals li fan costat, encara més. Una radiografia crua del món en què vivim...

Comencem pels més allunyats. Hi ha tres països americans que boicotaran la cerimònia: Cuba, Veneçuela i Colòmbia. Cuba i Veneçuela eren, per desgràcia, previsibles. L'enemic del meu enemic és el meu amic, més o menys. Però, i Colòmbia? Sembla que la raó de sumar-se al boicot és econòmica. El govern colombià fa un gran esforç per a vendre a la Xina primeres matèries, però, ara com ara, tan solament hi ha pogut situar un 2% del seu comerç exterior. Significar-se al costat del règim en una ocasió tan especial hi podria ajudar.

A l'Àfrica hi ha quatre països que s'han sumat al boicot al Nobel. El Marroc, Tunísia, Egipte i el Sudan. Els tres primers comparteixen amb la Xina la repressió dels dissidents i l'obsessió per a controlar internet. En el cas d'Egipte i del Sudan hi ha, a més, raons especials. Egipte és un dels màxims destinataris del turisme xinès, i el Sudan és el país africà amb més presència d'empreses xineses. A sobre, la Xina sempre ha protegit el Sudan a l'ONU quan es discuteix la situació de Darfur, i favors amb favors es paguen.

A Europa també la llista era previsible: Sèrbia. Per moltes raons. N'és una el record que l'ambaixada xinesa de Belgrad fou bombardada (diuen que per error...) per l'aviació de l'OTAN durant la guerra de Kosovë.

Hi ha després el bloc dels països ex-soviètics: Rússia, Ucraïna i el Kazakhstan, els tres més grans. Aquest darrer és especialment aviciat pels xinesos, perquè era el refugi dels independentistes del Turquestan xinès i ha deixat de ser-ho a base d'inversions xineses.

Finalment resten els aliats asiàtics, àvids de les inversions xineses i, en alguns casos, còmplices en la repressió. Heus-los ací: el Vietnam, el Paquistan, l'Aràbia Saudita (primer exportador de petroli a la Xina) i l'Iran. Però també l'Afganistan i l'Irac, dos països teòricament alliberats pels Estats Units. De fet, una de les fotografies més xocants que es poden repassar avui és la dels soldats dels Estats Units protegint les mines afganeses que exploten unes empreses de la Xina.

Dels 192 estats membres de les Nacions Unides, tenir-ne vint al teu costat no és que siga una gran victòria. Però el repàs de la llista recorda, de bell nou, que en política internacional no hi ha amics, sinó solament interessos.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

El repàs de la llista recorda, de bell nou, que en política internacional no hi ha amics, sinó solament interessos.