Opinió
-
Amenaçar un país amb nou paraules
Vicent Partal
06.10.2010
-
Un govern sense rumb
Vicent Partal
05.10.2010
-
Ni els seus
Vicent Partal
04.10.2010
-
Un país d'honorables
Vicent Partal
01.10.2010
-
La vaga de Zapatero
Vicent Partal
30.09.2010
-
Més enllà de la vaga general
Vicent Partal
28.09.2010
-
Llegint les enquestes
Vicent Partal
27.09.2010
-
Margarit
Vicent Partal
24.09.2010
-
No els faltava sinó això
Vicent Partal
23.09.2010
-
Contra el papa
Vicent Partal
22.09.2010
-
Pagar la propaganda
Vicent Partal
21.09.2010
-
Labordeta
Vicent Partal
20.09.2010
-
Contra tothom
Vicent Partal
17.09.2010
Vicent Partal
15.11.2010
Excessos
Les campanyes electorals són propícies a les frases excessives. Un acte amb el públic rendit pot portar qualsevol orador a dir coses en un to inadequat; coses que diria molt més matisades en un debat parlamentari. I tota patinada, com és normal, és exagerada fins a l'infinit pels oponents per retreure l'error amb tota la força. Doncs, això passà ahir a Joan Puigcercós.
Puigcercós va dir que Madrid era una festa fiscal i que a Andalusia no pagava ni déu. I la literalitat de la frase és excessiva. Ara, el fons d'allò que volia dir el dirigent republicà no ho és tant. Però, com és normal que passe, a Andalusia n’han organitzat una de sonada contra Puigcercós –curiosament, a Madrid no tant. A ningú, no li agrada que li diguen coses com les que ha dit Puigcercós, i encara menys de la manera que ell les ha dites.
Que a Andalusia no paga ni déu no és cert. Però sí que és cert que l'esforç fiscal dels catalans, com s'ha demostrat una vegada i una altra, és superior a la de la majoria de l'estat i, molt particularment, és superior al dels andalusos. I ho és també que sense la redistribució forçosa que neix de l'espoliació fiscal l'economia espanyola no seria allò que és. Quan els andalusos s'indignen per la frase del republicà, també haurien de ser conscients d'això.
Però tot plegat no fa sinó acréixer el neguit que sent per aquesta obsessió a l'hora de fer de l'economia la principal bandera de l'independentisme. Supose que és últil, no diré que no, però em sembla que ens fa caure, a tots i amb molta facilitat, en una demagògia que tampoc no crec que ens faça gens de bé, al capdavall. Ni a ells ni a nosaltres.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015