Opinió
-
Amenaçar un país amb nou paraules
Vicent Partal
06.10.2010
-
Un govern sense rumb
Vicent Partal
05.10.2010
-
Ni els seus
Vicent Partal
04.10.2010
-
Un país d'honorables
Vicent Partal
01.10.2010
-
La vaga de Zapatero
Vicent Partal
30.09.2010
-
Més enllà de la vaga general
Vicent Partal
28.09.2010
-
Llegint les enquestes
Vicent Partal
27.09.2010
-
Margarit
Vicent Partal
24.09.2010
-
No els faltava sinó això
Vicent Partal
23.09.2010
-
Contra el papa
Vicent Partal
22.09.2010
-
Pagar la propaganda
Vicent Partal
21.09.2010
-
Labordeta
Vicent Partal
20.09.2010
-
Contra tothom
Vicent Partal
17.09.2010
Vicent Partal
08.10.2010
És impossible
La casualitat ha fet que aquestes últimes hores hagen coincidit unes quantes anècdotes lingüístiques, la majoria esportives, que posen en relleu fins a quin extrem és impossible que els nostres veïns ens entenguen i ens accepten com som.
Per una banda, aquest sonat incident d'un periodista de TV3 amb Piqué i Sergio Ramos. Per una altra, les crítiques al fet que l'americana NBA empre el català com a idioma oficial a Barcelona i encara el menyspreu públic manifestat pel president Camps per l'adjectiu 'nacional' –pronunciat en català.
La casualitat va voler que els incidents anaren allargant-se tot lo dia i que passàrem de l'un a l'altre, aguantant una vegada i una altra les impertinències i el menyspreu, la ignorància infinita d'una part considerable dels ciutadans espanyols. Ni el més mínim respecte, tret d'honroses excepcions personals, ni la més mínima voluntat d'entesa. Amb lliçó inclosa, per cert: no serveix de res fer d’oncle Tom en favor de la selecció espanyola, perquè a la primera de canvi cau la clatellada, i Piqué ha de riure nerviós i empetitir-se com un xiquet d'escola atrapat in fraganti.
Si els espanyols dedicaren a l’aprenentatge d’una miqueta de català la meitat de les forces que dediquen a indignar-se quan hom hi parla, a hores d'ara això de la llengua ja no fóra cap problema –ni el seu país s'encaminaria cap a l'abisme, com s’hi encamina ara.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015