Opinió

 

<9/169>

Vicent Partal

12.07.2004

Quan les bases diuen no

Les bases dels partits polítics, quan parlen, solen anar més enllà del que les direccions dels partits poden o volen anar. Segurament perquè no estan tan recloses en el món de la política professionalitzada o potser perquè expressen amb més força els sentiments. Aquestes setmanes hem tingut diversos exemples. El darrer aquest cap de setmana mateix en el congrès de Convergència, on les bases d'aquest partit han posat sobre la taula el No a la Constitució Europea. Un No que estic segur que s'anirà obrint camí, malgrat les frases graciosetes dels Caldera de torn.
Semblava, per les declaracions dels seus dirigents, que cap dels partits importants del país estava disposat a dir que No a una constitució que ens ignora i margina. Però el rebuig creix i el referèndum que es convocarà per aprovar-la, o per rebutjar-la, pot esdevenir una gran oportunitat si som capaços de deixar clar que Europa no es pot fer sense nosaltres ni, encara menys, contra nosaltres.
I això ho hem de deixar clar perquè la Constitució europea té dos components claus davant els quals no podem romandre al marge. Un és que institueix un marc jurídic del qual simplement serem absents. És cert que el català no és oficial a Espanya tampoc. I que aquest fet no va motivar el vot en contra de la constitució espanyola. Segurament, però, allò ja va ser un error i, en qualsevol cas, en la mesura que les autonomies són també estat l'existència de la llengua i el país que li ve al darrera queda implícita. A Europa no, tanmateix. A Europa això no passa. A l'Europa actual les comunitats autònomes no tenen cap paper oficial i no hi ha ni una sola escletxa que es puga aprofitar jurídicament. Simplement no queda cap marge de maniobra. Per això és important que el país sàpiga dir que No. Perquè en aquesta ocasió el possibilisme que sempre ha estat usat com una forma de no caminar cap a la confrontació directa és simplement inútil.
És important posicionar-se contra la constitució europea per això i també pel segon component del debat, que és tan important com el primer: dibuixar-nos en el mapa. Hem de ser capaços de crear-los un problema. Hem de ser capaços de ser notícia. Només així els polítics europeus se n'adonaran de que tenen una crisi oberta en el nostre país. I que no és una crisi menor, ni negligible. Fins i tot és possible que aconseguim que entenguen que el "problema català" ja no és un problema només dels espanyols.
Per aconseguir tot això, però, necessitem visibilitat i unitat. El vot nul pot voler dir massa coses. El vot sí expressaria simplement conformitat. El vot No, en canvi, és un llenguatge clar que entenen a la perfecció. I que temen. Sobretot si els diversos partits nacionalistes són capaços de superar el desencontre actual i unir-se en una mateixa campanya.
Si la majoria de la Unió aprova la constitució i el nostre país vota massivament en contra no hi haurà manera d'amagar a Brusel·les el problema irresolt que Europa té amb nosaltres. I si això passa tampoc no hi haurà manera d'amagar a casa nostra que les coses no estan resoltes ni acabades, que una part important del país creiem que l'actual model polític no ens és còmode. I que la sobirania i la capacitat de decisió (amb estat, amb interdependència o com vullguen que la formulem) recau en nosaltres, en la nostra capacitat i voluntat de decisió i en ningú més.
Els qui han decidit que votem el projecte d'una constitució per a Europa ens han ofert una oportunitat d'or per demostrar que som una nació. Tant de bo els partits polítics del país sàpiguen assumir l'envit i donar-li una resposta clara que probablement obriria un nou cicle polític.


Mail Obert