Opinió
-
Rita
Vicent Partal
24.02.2015
-
La batalla de Barcelona
Vicent Partal
23.02.2015
-
Ja poden parlar de globus, que són vots
Vicent Partal
20.02.2015
-
No era tan ideal, no
Vicent Partal
19.02.2015
-
La reinvenció de Mas
Vicent Partal
18.02.2015
-
Parlem de qui és més corrupte?
Vicent Partal
17.02.2015
-
La pífia de Rivera
Vicent Partal
16.02.2015
-
La nació necessita la llengua
Vicent Partal
13.02.2015
-
Avui és l’hora?
Vicent Partal
12.02.2015
-
Deixeu-nos estar de pactes
Vicent Partal
11.02.2015
-
Un exercici net
Vicent Partal
10.02.2015
-
El (fals) debat sobre l’essencialisme
Vicent Partal
09.02.2015
-
Vidal l’expulsen per nosaltres
Vicent Partal
06.02.2015
Vicent Partal
19.05.2015
El moment de la DUI
Jordi Sànchez, nou president de l'Assemblea Nacional Catalana, va fer ahir unes declaracions que van cridar l'atenció de tothom. Deia, o li feien dir, que no arribaríem a la independència a través d'una declaració unilateral d'independència i que ningú no hauria d'esperar aquest gest polític immediatament després de les eleccions del setembre.
En l'entrevista a Jordi Sànchez que avui publiquem a VilaWeb matisa les seues paraules i deixa clar que volia dir que cal fer la DUI en el moment adequat i que el full de ruta pactat per l'ANC amb Convergència i Esquerra proposa de fer-la al final del procés constituent, que --aquest sí-- començarà immediatament després de les eleccions.
Convé d'aclarir-ho. Els conceptes han de ser sempre clars: no hi ha independència sense una declaració d'independència. Òbviament, unilateral. Tots els nous estats del món l'han feta i tots l'han de fer si volen que la comunitat internacional prenga en consideració el seu cas. Que al cap d'unes hores, unes setmanes, uns mesos o uns anys la unilateralitat esdevinga un pacte bilateral amb l'estat del qual formaves part és una cosa també absolutament normal. Que ha passat sempre i que simplement passarà també en el nostre cas. Però no hi ha independència sense DUI i en això ningú no s'hauria de confondre.
L'opinió dels subscriptors
(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)
Josep Selva
Eloqüents segons de silenci despres de la pregunta de la Mónica Terribas, matisacions a posteriori, defineixen un nou estil al que ja ens tenen acostumts els politics. Fins ara la ANC era d'un altre estill. Esperar i veure, pero el que veig no m'agrada.
Joan Guasch
Trobo que ens hauríem d'asserenar, tots plegats, perquè ens esperen uns mesets en els quals el temps correrà com un esperitat. M'ha fet l'efecte, escoltant en Sànchez aquest dilluns, que l'ANC ha entrat en una nova etapa, menys emocional i més pragmàtica. Caldrà explicar molt bé el projecte de República Catalana i, en funció dels resultats de les eleccions, saber prendre les millors decisions per a fi de bé. Tot és prou incert i hem d'escoltar bé les explicacions de tots i no quedar-nos amb els titulars. Respirem fondo! Anem bé.
Josep Jallé
'Haurem de fer un gir social per arribar a tots els racons. El debat sobre la llista única està tancat. No hi haurà DUI per arribar a la independència'. Son tres declaracions de nou president de l’ANC en aquestes primeres hores, alguna matisada. Sembla, talment, que es tractés d’un nou referent polític, d’un - si m’ho permeteu - president d’un nou partit. I no és el cas. Pense, també, que exigim massa i massa ràpid a les persones que arriben a assolir llocs en els que confiem. Som víctimes, i victimem, de les preses, de l’acceleració de l’immediat. He tingut la sensació que Jordi Sánchez parla de cavall estant quan encara no hi ha pujat. Evident que no es tracta d’altre Forcadell, Pugés o Strubell. Les comparacions son no desitjables. A mi el que m’ha donat aquesta sensació de polític infiltrat en el moviment associatiu es que doni per tancat el debat de la llista unitària, quan encara no ha començat el període proper al 27-S, quan encara l’Estat espanyol no ha tret totes les seves mides i accions intimidatòries. Ja ho veurem. En tot cas la prudència aconsella allò de no diguis mai, mai. De més sonades n’hem vist i serem, som, davant d’un procés únic, irrepetible i sense antecedents. Les intuïcions juguen i fort. Les experiències son nul·les. Calma, com diuen a la Costa Amalfitana, perquè la calma és la virtut del fort.
Joan Rubiralta
Suposant que les forces independentistes guanyin en escons el 17S, fer una DUI immediatament penso que podria ser contraproduent. El que s'hauria de fer de seguida que s'hagués constituït el Parlament i el Govern, és una Declaració d'intencions tot dient que la nació catalana vol treballar per aconseguir la independència i farà totes les passes que calgui per aconseguir-ho el més aviat possible. Un com feta aquesta declaració cal començar a posar en marxa les estructures d'estat que ja tindrem i començar a redactar la constitució catalana. Aquesta feina ha d'anar en paral·lel amb el dia dia del govern escollit.
La desconnexió d'Espanya haurà de ser gradual però sense pausa, substituint progressivament la legislació espanyola per la catalana i sense fer cas de les amenaces de govern espanyol ni de les sentències dels seus tribunals. Aquest serà el moment més delicat però ja no tindrà marxa enrera. No crec que el govern espanyol, suspengui l'autonomia, destitueixi o inhabiliti el govern ni posi els consellers i el president de la Generalitat a la presó. Si se supera aquest pas, podem acabar de fer a nostra constitució i votar-la a través d'un referèndum vinculant. Si l'estat espanyol tira pel dret i actua com acabo de dir, es constituirà l'Assemblea de Càrrecs Electes feta per alcaldes i regidors i diputats, suspesos per Espanya però ben vigents per a nosaltres, i aquesta entitat -que no la poden impugnar perquè no podran suspendre tots els càrrecs municipals-, és qui haurà de tirar endavant el procés. Arribats aquí, no quedara altra fórmula que la proclamació de la DUI, amb la qual cosa la qüestió catalana deixarà de ser una qüestió interna espanyola per passar a ser un afer internacional i serà Europa en particular i el món en general qui haurà d'intervenir.
Octavi Monsonís
Embolica que fa fort!
Si jo fóra ciutadà de Catalunya i partidari de la independència, estaria molt, però molt emprenyat amb determinades persones i determinats partits, en principi independentistes, que no han parat de fer declaracions, contradeclaracions, matisos i contramatisos i més bajanades sobre el procés a seguir l'endemà de les eleccions del 27 S.
Ara, amb les municipals en dansa, semblaven aturades, però ja veiem que no. Cosa que fa intuir un allau de més declaracions després de les municipals.
I donat que els matisos sempre van en la direcció de rebaixar les expectatives independentistes, cada cop tinc més clar que a les municipals s'ha de votar en clau independentista ja que una victòria del vot sobiranista aplanaria molt el camí cap a la independència i acallaria de cop les ànsies de matisacions.
Però també demanaria que es definira fil per randa el full de ruta sobiranista, llavors sí que minvaria la meua emprenyamenta si fóra ciutadà català partidari de la independència.
Roser Cussó
A que ve dir que no es faria la DUI el 28-S?
Per a mi el full de ruta és un minim acordat amb els partits. Ja veurem el que es farà/passarà segons la voluntat popular.
Es un missatge a l'ala més "radical" de l'independentisme? Gràcies, perquè això em motiva encara més!
No pararé de pressionar per un procés molt més curt i clar.
Antoni Dalmases
Aquest xicot hauria d'anar alerta. Fa una certa por, veure'l ficar-se de peus a la galleda el primer dia... Si ha d'anar rectificant pel món s'assemblarà massa, molt, del tot, als polítics maldestres. I malament...
Que algú li expliqui urgentment quin és el seu paper en aquesta obra...
Josep Usó
Realment, les primeres declaracions de Jordi Sánchez m'han sorprés una mica, però com tot va tant de pressa, he preferit esperar. Era d'esperar que matisés el que havia dit. Està clar que les coses shan de fer en el millor moment. I en aquest cas, especialment. També està clar que caldrà fer una DUI. Però continue pensant que el procés va bé. I que tot el que s'està fent no siga públic també és important. Com sempre, cal jugar bé les pròpies cartes. Ens juguem la partida; no la mà.
David R.S.
L'ANC va aprovar el seu full de ruta a LLeida el mes passat en l'Assemblea General Ordinària. Potser el que ha dit aquest matí en Jordi Sánchez no s'ha acabat d'entendre be, però crec que aquest vespre a "8aldia", si que s'ha entès. Cert que al matí he quedat preocupat.Jo he aprofitat per rellegir el full de ruta i penso que el que ha dit en Jordi Sánchez aquest vespre és congruent amb el document.
El full de ruta està molt elaborat i marca un termini màxim de dos mesos des de la constitució del nou Parlament per procedir a la "Declaració d’inici del procés de constitució del nou Estat independent (punt 69). La preparació del procés constituent ha de fer-se des d’ara mateix (abril 2015) (punt 72). La Declaració d’inici del procés de constitució del nou Estat independent ha d’anar seguida d’actes d’exercici de sobirania que, en la pràctica, facin visible la capacitat del país de tenir un funcionament ordinari plenament independent, sobirà (punt 84). I finalment l'acte de proclamació de la independència és el moment definitiu de tot el procés, a partir del qual el país, la seva gent i els seus representants polítics, han trencat les últimes dependències de l’Estat espanyol. Serà un acte oficial del Parlament del país i, per tant, el dia que ha de ser recordat com el Dia de la independència."
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015