Opinió
-
Rita
Vicent Partal
24.02.2015
-
La batalla de Barcelona
Vicent Partal
23.02.2015
-
Ja poden parlar de globus, que són vots
Vicent Partal
20.02.2015
-
No era tan ideal, no
Vicent Partal
19.02.2015
-
La reinvenció de Mas
Vicent Partal
18.02.2015
-
Parlem de qui és més corrupte?
Vicent Partal
17.02.2015
-
La pífia de Rivera
Vicent Partal
16.02.2015
-
La nació necessita la llengua
Vicent Partal
13.02.2015
-
Avui és l’hora?
Vicent Partal
12.02.2015
-
Deixeu-nos estar de pactes
Vicent Partal
11.02.2015
-
Un exercici net
Vicent Partal
10.02.2015
-
El (fals) debat sobre l’essencialisme
Vicent Partal
09.02.2015
-
Vidal l’expulsen per nosaltres
Vicent Partal
06.02.2015
Vicent Partal
13.05.2015
Dinamarca trenca el mur espanyol
El parlament de Dinamarca va debatre ahir sobre el dret d'autodeterminació dels catalans. El govern i vuit dels nou partits presents al parlament van fixar l'opinió sobre tot això que passa a Catalunya i van acordar de redactar un text que romandrà per a la història. Per primera vegada, un govern i un parlament de la Unió Europa no solament no invoquen el famós 'afer intern', sinó que demanen que, pel que fa a la independència de Catalunya, sense cap ambigüitat, els governs de Catalunya i d'Espanya negocien un acord democràtic i pacífic. Dinamarca, doncs, ahir va ser capaç de trencar l'intransigent mur diplomàtic espanyol i va canviar el debat sobre Catalunya, convertint-lo definitivament en un afer europeu. Abans hi havia hagut ja expressions incontestables, per exemple dels primers ministres de Letònia i Lituània en aquest sentit, però eren declaracions individuals. Ara és un parlament, amb el tot el pes que té això, qui pren partit.
Entenguem-nos: els catalans no serem independents perquè ens ajuden els danesos ni els danesos tenen cap responsabilitat sobre el nostre futur, més enllà de remarcar els valors democràtics que conformen la Unió Europea. Els catalans serem independents si ho volem ser i som capaços de trobar en els pròxims mesos el suficient acord entre nosaltres com per a proclamar la república. Però el debat al Folketing és un pas endavant extraordinari, canvia el joc. Un parlament democràtic, d'una de les democràcies més consolidades, admirades i consistents de la Unió Europea, ja no defuig el debat, fa el pas d'equiparar Catalunya i Espanya com a actors polítics iguals i demana a tots que parlen sobre la independència de Catalunya. No sobre la reforma de la constitució espanyola, ni sobre la configuració d'un nou model d'estat. El text, això cal reconèixer-ho, ha superat les expectatives i és literalment un pas de gegant. Cal donar, doncs, les gràcies a l'ANC per l'esforç fet per aconseguir-lo però sobretot avui cal donar les gràcies al govern i al parlament de Dinamarca. Això que han fet no ho hauríem d'oblidar mai. Tak Danmark for den støtte I har givet til debatten om Cataloniens selvstændighed!
I insistisc: tot això sense perdre el cap i sense passar per alt que de moment continuem essent un 'afer intern' espanyol, si més no des del punt de vista tècnic. Catalunya serà un afer intern espanyol fins el dia que el nostre parlament no faça el pas de declarar la independència. Però el valor impressionant del gest danés és que demostra que a la Unió Europea l'Estat espanyol ja no està en condicions d'imposar la seua política de bloqueig. Fins ara a la mà estesa dels catalans per negociar Espanya ha respost amb prohibicions, amenaces i tribunals, no amb política. De sobtem però, s'ha trobat que per primer vegada un estat membre de la Unió Europea li ha marcat el territori i ha posat sobre la taula la necessitat de resoldre políticament el conflicte. Amb diàleg i negociació, comptant els vots, tal i com faria qualsevol democràcia. La trascendència del vot danés és en aquest sentit majúscula i anticipa que la teoria espanyola segons la qual la UE simplement farà cas del que ells diran ja només és una il·lusió remota.
L'opinió dels subscriptors
(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)
Marc Renau
No estic segur que els catalans siguem conscients del que avui dimarts 12 de maig ha passat al parlament Danès. Les eleccions municipals i el partit del barça deuen haver mig amagat la noticia que, segons la meva opinio, es, de llarg la mes important que Catalunya ha rebut en els darrers anys. Ho valoro especialment perque soc una persona que des de fa uns anys viu a l'estranger i experimenta quotidianament l'enorme dificultat d'explicar i fer entendre el proces polític catala.
Un parlament Sobirà europeu ha debatut sobre el conflicte polític que actualment els catalans tenim amb l'estat espanyol i la resolució el que fa es emplaçar a trobar una solució de diàleg democràtic. El text evita reforçar el gran argument espanyol que qualsevol inquietud catalana ha d'encaixar a les normes espanyoles (i que com que no hi encaixa doncs no es possible i sanseacabo). El text no diu diàleg dins la legalitat espanyola, o respectant les lleis, diu diàleg democràtic.
En la meva opinio el que ha passat avui al Folketing es extraordinari i es un senyal clarissim de que Europa es una realitat complexa que s'escapa del control de l'estat espanyol. Quan l'estat espanyol s'omple la boca dient que "si us independitzeu la UE us expulsara" oblida curiosament que a la UE, mes enllà d'Espanya, hi ha 27 estats mes tots ells sobirans que prendran la seva decisió que els interessi a ells. I no pas a l'estat espanyol.
Qui fins a dia d'avui no hagi entès que determinats missatges de determinats estats europeus que formen part de la UE son senyals d'obertura i recepció a la idea d'una Republica catalana es que no te ulls a la cara. Si ens mantenim fidels a la democràcia i al pacifisme ara tenim la certesa que a mes dels Països bàltics Dinamarca no ens deixara a l'estacada en el moment que saltem el mur. Al llarg de la historia molts mes Països que no pas Catalunya ho han tingut molt mes negre i malgrat tot ho van aconseguir. A que esperem, doncs, a construir, a crear un futur millor?
Som-hi. Nomes depèn de nosaltres.
Joan Rubiralta
El que és rellevant és que un afer intern espanyol se'n parli a Dinamarca, amb la qual cosa, evidentment, ja no és tan intern. De fet no crec que puguin dir una altra cosa ja que el nostre Parlament encara no ha fet cap declaració unilateral o no unilateral d'independència. Fins llavors tots els països del món estaran a veure-les venir per poder tenir una opinió oficial.
Si el 27S hi ha una majoria d'escons per la independència, es farà un govern de concentració, s'aniran acabant les estructures d'estat, es redactarà la constitució catalana i es votarà, tot canviant la legalitat espanyola per la catalana progressivament. Llavors serà el moment de fer la DUI i a partir d'aquella declaració, sí que podrem començar a demanar reconeixements internacionals. Això no vol dir que fins llavors hàgim d'estar aturats sinó que caldrà anar explicant a fora com va el procés per tal que el coneguin i estiguin amatents a la nostra lluita per la llibertat i sigui més fàcil que tinguin una posició favorable.
Josep Usó
Sí que és una victòria gran, per als catalans. Només cal que mantinguem el rumb uns pocs mesos més per arribar a bon port. Segurament, l'Estat Espanyol ni ho esmentarà o ho farà, com diu l'editorial, ressaltant les paraules "afer intern". De la mateixa manera que els mitjans espanyols tampc s'han fet ressò de la fotografia del ministre Margallo a Mauthausen envoltat d'estelades. Imatge impagable. Com ho serà la resolució del Parlament danés. Anem bé.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015