Opinió

 

<9/169>

Vicent Partal

02.09.2014

Més papistes que el papa

Tal com expliquem avui, el govern espanyol desobeeix sistemàticament i reiterada les sentències del Tribunal Constitucional que no li interessen políticament. No parle d'una o de dues. Parle de moltes. En alguns casos molt descaradament i d'una manera clarament premeditada. Hi ha, per exemple, deu sentències del Tribunal Constitucional sobre diverses qüestions relacionades amb la gestió i concessió de subvencions d'assistència i serveis socials --deu!--, que la Generalitat de Catalunya va guanyar i que el govern espanyol no ha aplicat mai. Entre el 2011 i el 2013. I, aclarim-ho de seguida: no ha passat res de res.


I quan dic res vull dir res. Els ministres responsables d'haver violat les ordres del Constitucional no han estat detinguts ni el president del govern espanyol empresonat. I evidentment no s'ha fet allò que deien les sentències del Constitucional que calia fer, sinó allò que volia fer el govern espanyol, contrariant la sentència. Punt final.

No és pas un cas únic. Cal aclarir que els governs del PP no tenen cap mirament a desobeir el Constitucional. A final dels anys noranta, per exemple, el tribunal va sentenciar que l'expressió 'català' es podia usar legalment per referir-se al 'valencià' i va exigir que els títols universitaris de català fossen vàlids al País Valencià. Prop de vint anys després el govern valencià continua incomplint sistemàticament i constantment aquesta sentència i un grapat de sentències iguals del Tribunal Superior de Justícia. I --ho de tornar a dir?-- no ha passat res de res. Res.

Quan algú diu, per tant, que no es pot demanar al govern català que deixe d'obeir una sentència del Constitucional cal pensar que, anant molt bé, es tracta d'un ignorant interessat. D'algú que ignora voluntàriament quantes i quantes vegades el govern espanyol ha desobeït sentències del Constitucional. I que pretén, a més, que quede reduït al no-res un debat jurídic ple d'arestes i de matisos, que no es pot reduir a la desobediència i prou i del qual estic segur que  sentirem a parlar aquests dies vinents.





L'opinió dels subscriptors.
 (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si creieu que també podeu ajudar-nos, apunteu-vos-hi en aquesta pàgina.)




Marta Roig


Jo el que no entenc és aquesta reverència, diria que colonial, al que ens arriba de Madrid. Nosaltres hem de complir les sentències del constitucional però ells no. Què costa un incompliment? Un delicte de faltes? Una multa i encara d'aquí a tres anys? Les tàctiques filibusteres de Madrid no les podem practicar nosaltres. Som inferiors?




Ramon Perera


Jo penso, com deia l'Eugeni Xammar, que hem de prescindir de les coses d'Espanya, però sí que n'hem d'aprofitar tot lo que ens vagi a favor. Com molt bé explica el Vicent, els governs espanyols estan tips de desobeir les sentències del TC que no els convenen. Què ens volem venir a explicar ara?

Tanmateix, què ens pensem que significa la declaració de sobirania del Parlament? És que no la tenim assumida? Encara que no hi haguessin els precedents de desobediència per part del govern espanyol, és que no tenim clar que estem caminant cap a la nostra independència? Està molt clar que un moment o altre haurem de trencar amb la legalitat espanyola, però això no depèn de nosaltres, això depèn d'ells. Aquest trencament l'haurem de fer en el moment que ens posin un obstacle jurídic que ens vulgui barrar del tot el nostre camí. Fins ara només que hem sentit amenaces...



Pep Agulló


Em pregunto perquè aquests arguments tant contundents que exposa en Vicent no surten sistemàticament de las veu del govern esbombant les contradiccions del règim, denunciant el seu cinisme que quan els convé es salten la legalitat? No saben fer-ne una arma política? Igualment de les multiples agressions que patim diariament els catalans que es queden en pura notícia. Una dialèctica agressiva, cop per cop, això donaria molta moral a l’hora d’haver d’enfrentar-nos amb una legalitat de paper mullat, però no, són els polítics amb ànima d’esclau és que sempre surten a dir-nos que si no fem el que diu la Constitució s’ho prendran com una provocació. Els poderosos ja se sap fan el que volen. Ai senyor. La tempesta que s’acosta els esbandirà a tots. Però, a més, aquest  "foc amic" està fent el joc a Espanya en l’aspecte de centrar el debat en la legalitat del referèndum cosa que impedeix avançar en la discussió de les accions que hem de preparar i coordinar per tal de fer front als plans represors de l’Estat. I no ho estem fent! Mentre discutim de legalitats, no estem centrats en fer prou campanyes per guanyar partidaris de la independència...

Entre l’excessiva eufòria i l’excessiva prudència…ho podem pagar car.




Josep Usó


És evident que a l'Estat Espanyol les sentències judicials, moltes, no només les del Tribunal Constitucional, únicament es compleixen i s'obliguen a complir quan "convé". I sempre quan convé als mateixos. Als de sempre. Als que ara, completament desesperats, envien els seus darrers efectius a una crema completament inútil. Què mes dóna, que algun polític de segona fila o manifestament interessat per ascendir en un escalafó que no és el seu diga que "no es pot incomplir la llei" o "no es pot no respectar una sentència del constitucional", o ximpleries d'aquest estil? No son els dirigents polítics, els qui empenyen cap a la independència. És el poble. I també empenyen els poca-vergonyes que des de la Messeta continuen incomplint les sentències i directrius de tota mena. Els qui encara és l'hora que hagen fet res per construir un Corredor Mediterrani sense el qual no tenen cap possibilitat de reeixir com a estat. Cap ni una. Els mateixos que tenen un ministre de justícia que té un fill que treballa a un bufet d'advocats que gestiona quasi tots els indults que concedeix l'executiu espanyol. Els qui prometen una cosa per tal que els vote la gent, fan tot el contrari i encara volen tindre raó. Els qui...
Està clar. L'èxit que ja es veu vindre de la Diada saben que és el seu final. Per això ho llencen tot al combat. Com els nazis van enviar a xiquets d'onze anys a defensar les rodalies del búnker de la Cancelleria del Reich. I per a obtindre el mateix resultat. Las derrota total. Els queden vuit dies. Tic-tac, tic-tac...





Mail Obert