Opinió

 

<88/169>

Vicent Partal

17.09.2014

La clau del pacte de govern

ERC i CiU negocien, supose, un nou govern. Junqueras el va oferir ahir solemnement al parlament, on digué que era la millor manera de garantir el 9-N. I això, òbviament, significa que no pot ser pas una negociació llarga.


Per això la clau del pacte, crec, és quin accent es posa sobre el mètode, de quina manera hauria de reaccionar el govern i el parlament a l'atac --més que previsible-- del Constitucional espanyol contra la consulta. Els uns i els altres asseguren que votarem el 9-N i que maldaran perquè votem. La diferència és que CiU ja preveu ara unes eleccions autonòmiques com a alternativa, mentre que ERC insisteix a dir que el moment de trencar amb l'estat és la consulta. És una gran diferència, però no em sembla pas insalvable. I quin podria ser el punt de trobada?


Jo crec que n'hi ha dos. El primer és, efectivament, votar el 9-N. I en tot cas, tan solament si el govern espanyol ha pogut impedir que votem, parlar de les alternatives el 10-N, però no abans. Ahir ja vam veure que l'estat amenaçava fins i tot d'anul·lar l'autonomia. Que s'hi atrevesca, que això no li serà gens fàcil i podria eixir-ne ben escaldat.


Però si finalment restàssem obligats a escollir una alternativa, aleshores em sembla molt senzill de trobar el segon punt de trobada. El govern actual ha assumit com a propis els documents del CATN, que marquen un recurs últim, més enllà de la consulta: una declaració unilateral d'independència portada a terme immediatament després d'unes eleccions. És obvi que ERC acceptaria aquest pas. 


Per tant, malgrat els entrebancs aparents i els accents que cadascú vulga remarcar, veig factible aquest govern entre ERC i CiU i crec que respon a la necessitat del moment. Govern que podrà comptar per a la consulta amb el suport d'ICV-EUiA i la CUP, tal com deixa clar la important resolució que es votarà demà.





L'opinió dels subscriptors.
 (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si creieu que també podeu ajudar-nos, apunteu-vos-hi en aquesta pàgina.)



Ramon Perera


Jo m'imagino que la idea d'un pacte de  govern no va nèixer ahir durant el debat de política general, sinó que ja estaria més o menys parlada i que durant el debat era el moment apropiat per escenificar-ne el naixement. Si això és així, també m'imagino que estan més o menys d'acord en què fer si la consulta no es pot realitzar de cap de les maneres.

Per la seva banda, el govern espanyol ha apujat un grau l'agressivitat de les seves amenaces. Jo no sé ni si ells mateixos tenen clar de quina manera reaccionar. Per a mi, la incògnita més gran és: què arribaran a fer si perden els nervis? Mentrestant, juguen la carta de la por (estan a temps de jugar cartes intel·ligents?) i alguna que altra maniobra fallida de les clavegueres.

I, com diverses vegades ha comentat en Vicent, com que hi ha tants aspectes que no controlem, pot passar qualsevol cosa i en qualsevol moment ens podem trobar amb un panorama inesperat i, qui sap?, amb una independència de facto abans que no ens imaginavem.



Lluís Font


Només sóc un més dels molts que ens vam trobar als carrers de Barcelona la setmana passada. Però crec que puc usar aquesta posició circumstàncial per a exigir, he dit exigir, als polítics que facen realitat allò que la gent reclamàvem. De fet a mi m'agradaria un govern d'unitat amb tots els partits pro-consulta dins. Potser és fer volar coloms però estem parlant d'un govern que només hauria de durar mesos i que tindria una tasca clara i diàfana. De debò que seria tan difícil?



Marta Pladevall


Crec que Mas i Junqueras són lliures de pactar o no pactar. No sóc qui jo per a dir el que és millor. Treballo en una fleca i no he trepitjat mai el parlament. Igual que no m'agrada que em diguin com és aquest pa o aquell tampoc no vull jo ficar-me a parlamentària afeccionada. Però crec que sí que hi ha una cosa que com a ciutadana, votant intermitent i dona il·lusionada puc dir: no ens falleu. Perquè ens emprenyarem de veritat si poseu els jocs per davant de les necessitats reals de la gent. Que van quedar ben clares l'altre dia.



Vicenç Polido


O sigui que ara tot Europa té claríssim que volem la independència, Madrid tremola i es posa a amenaçar i serem nosaltres els qui no sabrem què fer? Què poc seriós em sembla tot plegat.

Mail Obert