Opinió

 

<88/169>

Vicent Partal

05.09.2011

Cal parlar clar

Un dels mals de la política del nostre país és que no tendim a parlar clar. Fem servir un codi ple de senyals poètics i de frases condicionals que a vegades no deixa entendre què volem. Als altres, no ho deixa entendre. I qui sap si ni a nosaltres tampoc.

Hi ha qui opina que això és bo, que aconseguim més coses així que no essent rudes. Potser en el passat, i en alguna ocasió concreta. Avui no sé quin sentit té especular, vista l'aliança espanyolista del PP i del PSOE. Ens van demostrar prou la setmana passada a quin grau d'autisme podien arribar. Ni ens veuen ni ens consideren, i això no minvarà pas, ja ens hi podem posar com vulguem.

Per tant, parlem clar. Diguem exactament per on passarem i què implicarà cada xoc. Ahir, diumenge, a darrera hora, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el ministre espanyol del ram van provar de rebaixar la importància de la interlocutòria contra la immersió lingüística, dient, de sobte, que únicament concernia quatre famílies o cinc.

Tinc la seguretat que no haguessen dit res, sense l'enrenou i la contundència amb què la societat catalana va denunciar aquest atac. Des de les associacions de pares als diaris i des dels polítics als sindicats d'ensenyants. Això ha estat un clam, amplificat a més per la xarxa, que ha arribat a qui havia d'arribar.

Hem parlat clar i hem de continuar parlant-hi. La immersió és intocable al Principat, igual que el decret Font de Mora era impossible d'acceptar al País Valencià. I qui vulga traspassar aquestes ratlles ha de saber que toparà amb una societat compacta disposada a no callar i disposada també a demostrar que, qui es creu que per la força guanya, per la raó ho pot perdre tot.

Mail Obert