Opinió
-
Dreta contra esquerra
Vicent Partal
23.11.2010
-
Un debat incomplet
Vicent Partal
22.11.2010
-
Fer volar
Vicent Partal
19.11.2010
-
Matar
Vicent Partal
18.11.2010
-
Gràcies Saïda
Vicent Partal
16.11.2010
-
Excessos
Vicent Partal
15.11.2010
-
Votar amb il·lusió
Vicent Partal
12.11.2010
-
Que ens fa por el Marroc?
Vicent Partal
11.11.2010
-
Quinze anys mirant el futur
Vicent Partal
10.11.2010
-
Un excés institucional
Vicent Partal
08.11.2010
-
Contra el concordat
Vicent Partal
05.11.2010
-
Prou conyeta amb els ni-ni...
Vicent Partal
04.11.2010
-
El (nostre) Tea Party
Vicent Partal
02.11.2010
Vicent Partal
07.04.2006
Maghnia
Maghnia és una ciutat fronterera entre Algèria i el Marroc. A prop, s'hi dreça un campament subsaharià, on milers de ghanians, malinesos, senegalesos i nigerians viuen en la situació més precària possible, esperant el moment de poder saltar a Europa. Uns periodistes algerians han fet ara aquest impressionant reportatge fotogràfic de la vida d'aquesta gent a Maghnia. Acostumats a veure'ls arribar, vius o morts, amb pastera, crec que és molt il·lustratiu de saber en quines condicions malviuen abans d'intentar d'arribar a Europa.
A vegades sentim preguntes, retòriques, com ara: 'I per què venen, si és tan difícil?' La resposta és prou evident. L'home, o la dona, jove que ha de travessar mig Àfrica i després viure uns quants mesos en indrets tan terribles com Maghnia segurament que ja no té res a perdre. Fins i tot la vida difícil de qualsevol racó d'Europa li deu semblar un avenç respecte d'aquest desastre quotidià que ha esdevingut l'Àfrica.
Maghnia, en tot cas, és aquí a baix, a unes quantes hores de barca, i és també responsabilitat nostra. Jo, si més no, confesse que no puc mirar aquestes fotografies i oblidar-les així com així. Per més que els xicots de Maghnia em somriguen a través de l'objectiu del fotògraf...
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015