Opinió

 

<88/169>

Vicent Partal

06.02.2006

El pitjor escenari

Les giragonses de la política catalana d'aquests darrers anys ens han portat a una situació francament preocupant: la fractura total entre CiU i ERC. Una fractura que no solament afecta els dirigents sinó que és viva i ben viva entre les bases de tots dos partits i a tot el territori. En el futur, el dia que tinguem cap futur, aquesta serà la pitjor herència de la fi del pujolisme i del govern tripartit.

Descriure com hem arribat fins ací és un exercici interessant, però força inútil. CiU va menystenir Esquerra i Esquerra va optar per governar amb el PSC, malgrat la victòria electoral de CiU. Aquest n'és un resum, un dels molts resums possibles. I no és cap cosa del passat. Dissortadament, aquestes últimes setmanes no hi ha cap entrevista als dirigents de l'un partit o l'altre que no incloga insinuacions, comentaris amargs o burles de l'altre. I així l'esquerda que s'ha anat obrint entre els uns i els altres és cada vegada més grossa. Personalment, m'entristeix i em preocupa especialment que, per exemple, els fòrums de VilaWeb s'hagen convertit en un pim-pam-pum irresponsable que no hi ha manera d'aturar.

Demanar comprensió i paciència és molt innocent, però també és l'única cosa que se m'acut. Si mai aquest nostre país es troba en condicions d'esdevenir alguna cosa més que una trena d'autonomies espanyoles, la complicitat de CiU i ERC serà simplement imprescindible. No és pas amb els socialistes que farem cap pas endavant: prou que ho han demostrat Joan Ignasi Pla i un PSC que ha desaparegut, completament submís, quan l'estatut feia cap a Madrid. Ni és, òbviament, amb el PP. I si és evident que hi ha alguns altres partits que hi faran un paper important, tan sols l'aliança entre CiU i ERC pot portar-nos més enllà.

I ja sé que no és pas aquest, precisament, el millor moment per a dir-ho.

Mail Obert