Opinió

 

<87/169>

Vicent Partal

05.03.2005

Tenim allò que tenim

Alguns esperàvem un gram de sensatesa. No sé per què. Potser perquè ens havíem cregut que aquesta era una legislatura històrica. Però ja tant és. Les declaracions del president Maragall a una televisió uruguaiana semblaven obrir un punt d'esperança. Però, a l'hora de la veritat, tenim allò que tenim. Estripades, representacions teatrals i escenetes a dojo. Més val que pleguem, doncs. Oblidem l'estatut, el nou finançament i qualsevol cosa que tinga a veure amb la política. Tenim allò que tenim.

Com si tot això foren uns pastorets fora de temporada, cadascú ha fet el seu paper. Maragall ha fet l'ofés i ha pujolejat tant com ha sabut i pogut. I això que, la traca, la va començar ell. O potser per això mateix. Mas no té cap escapatòria, després d'haver presentat la querella. I la resta es limita a seguir la consigna de moda: tots contra Mas. Piqué està encantat que el nostre president el tracte tan i tan bé, després d'haver-li retirat la paraula i l'amistat fa una setmana (o és que ho vaig entendre malament?). Esquerra, aparentment, solament viu obsedida per esclafar CiU i heretar-ne l’espai polític. I sembla que això li faça oblidar que el seu paper històric sols té sentit, si pot ser equidistant. Cada vegada que fa d'escolanet dòcil se li escurça el futur. Carod és fora del govern, però Nadal hi continua i hi continuarà. Tenim allò que tenim.
I a Madrid, encantats. Si tenien gens de por que les balances fiscals entraren en acció i que l'espoli econòmic s'acabara, ara deuen celebrar-ho amb cava. Perquè, si això, ho hem aconseguit nosaltres tots solets, és que tenim un país de fireta. Però, si ens ho han fet, si tot plegat és un gran circ teledirigit per a fer impossible l'estatut i estalviar el tràngol a Zapatero, aleshores ens mereixem les rialles, la burla i tot l'escarni que ens vulguen abocar al damunt. Tenim allò que tenim.

Mail Obert