Opinió

 

<87/169>

Vicent Partal

22.12.2004

L'imam

Fa molt que defense que la immigració no solament no és cap perill, ans és una oportunitat enorme. Per a nosaltres, no sols per a ells. Però és matèria especialment delicada, en què no ens podem permetre errors ni frivolitats. I hi ha una cosa que jo crec que és un error, i que fa temps que em preocupa: el paper excessiu que es dóna als imams, paper que es torna preocupant quan passen coses com les d'aquests dies a Fuengirola.

Per diverses raons els imams esdevenen una mena de representants oficiosos de la 'comunitat musulmana'. És un cas únic. Els popes no representen les comunitats balcàniques. Ni els sacerdots de confessions diverses representen els sud-americans. Per molt que en alguna d'aquestes comunitats els representants religiosos tinguen molt de pes (vegeu aquest reportatge de comunitats.info sobre els filipins), en cap no hi ha confusió entre fe i representativitat civil, com ocorre, una vegada i una altra, en la comunitat 'musulmana' (i ja és significatiu que diguem 'musulmana' i no marroquina, àrab o paquistanesa...).
És evident que això no és un fet privatiu del nostre país. Passa a tot el món. Aquesta concepció intensa i global del fet religiós que tenen els musulmans avui és una singularitat amb què hem de conviure. Però conviure-hi no vol dir deixar-se portar. Per tant, és necessari, més que no en cap altra comunitat, de trobar interlocutors i líders 'laics' entre la comunitat musulmana i potenciar-los. No pas contra els imams, sinó paral·lelament. Els imams tenen un paper important en la vida religiosa de la seua gent i cal que tots reconeguem la dignitat d’aqueixa tasca. Però no hauríem de conferir-los la representació dels afers civils, perquè entraríem en una greu contradicció amb els fonaments de la nostra societat.

(PD: De bon matí he rebut un llarg i documentat correu electrònic de l'Associació Catalana d'Estudis Islàmics. Recomane als lectors una visita a aquesta web, que és una font documental magnífica.)

Mail Obert