Opinió
-
El poder d'un símbol
Vicent Partal
17.12.2010
-
Calia?
Vicent Partal
15.12.2010
-
A Berlusconi, no el tomba ni la dreta
Vicent Partal
14.12.2010
-
Un començament esperançador
Vicent Partal
13.12.2010
-
Els amics de la Xina
Vicent Partal
10.12.2010
-
No es pot posar un civil sota jurisdicció militar sense posar en perill la democràcia
Vicent Partal
04.12.2010
-
La Ford no canta l'himne
Vicent Partal
03.12.2010
-
Abans privat que no pas català
Vicent Partal
02.12.2010
-
Repensar el PSC
Vicent Partal
30.11.2010
-
Un mandat clar
Vicent Partal
29.11.2010
-
Propaganda i vots
Vicent Partal
26.11.2010
-
El dia 29
Vicent Partal
25.11.2010
-
Una seqüència de fets molt preocupant
Vicent Partal
23.11.2010
Vicent Partal
11.03.2012
Com ho fem?
Ja no discutim si cal ser independents o no. Únicament discutim com fer-ho per esdevenir independents. I ahir la presentació de l'Assemblea Nacional Catalana en va ser una prova més. Una prova més que la gent empeny per trobar la manera d'esdevenir independents. Empeny molt i empeny fort.
La constitució de l'ANC va ser plena de petits detalls que indiquen que avançat que és el procés. Va ser l'acte d'un moviment madur, concentrat en la feina, amb objectius concrets i a curt termini.
Ningú no dubtava, per exemple, del fet que la independència arribaria amb una proclamació unilateral, sense cap més discussió amb Espanya que la de negociar-hi, després de la proclama. I quan dic ningú, també hi incloc partits gens afeccionats als actes insurreccionals.
Tampoc ningú no dubtava de la força de la societat civil i dels intel·lectuals, però tampoc no es feien estranyes il·lusions de deixar els partits a banda. Uns i altres convivien, com hauran de conviure i reforçar-se d'ara endavant.
Però, sobretot, ningú no dubtava que proclamar la república, la nostra, és un objectiu possible i que es pot assolir a curt termini. El full de ruta aprovat ahir per set mil persones el situa al 2014, que és com dir demà passat. Però encara hi ha més, i aquest és l'indici més poderós: hi ha la seguretat que podem guanyar i que podem guanyar ara mateix. N'hi ha prou d'encertar el com.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015