Opinió
-
El poder d'un símbol
Vicent Partal
17.12.2010
-
Calia?
Vicent Partal
15.12.2010
-
A Berlusconi, no el tomba ni la dreta
Vicent Partal
14.12.2010
-
Un començament esperançador
Vicent Partal
13.12.2010
-
Els amics de la Xina
Vicent Partal
10.12.2010
-
No es pot posar un civil sota jurisdicció militar sense posar en perill la democràcia
Vicent Partal
04.12.2010
-
La Ford no canta l'himne
Vicent Partal
03.12.2010
-
Abans privat que no pas català
Vicent Partal
02.12.2010
-
Repensar el PSC
Vicent Partal
30.11.2010
-
Un mandat clar
Vicent Partal
29.11.2010
-
Propaganda i vots
Vicent Partal
26.11.2010
-
El dia 29
Vicent Partal
25.11.2010
-
Una seqüència de fets molt preocupant
Vicent Partal
23.11.2010
Vicent Partal
02.06.2011
Les amistats perilloses del Barça
Les victòries esportives deixen sempre en un segon pla les qüestions institucionals, però això que ha passat a la FIFA aquestes darreres hores és un primer avís del perill que representa la decisió de Sandro Rosell de vendre a Qatar la samarreta del primer equip del Barça. Perquè Qatar és, precisament, el nucli de les acusacions de trampa i de compra de vots dels dirigents del futbol mundial.
La polèmica reelecció de Blatter ha anat envoltada de rumors, informacions i declaracions que fan albirar una operació de compra de vots orquestrada des de Qatar perquè aquell país fóra la seu del campionat del món de futbol del 2022, cosa que va aconseguir contra la lògica esportiva. Compra orquestrada pel govern de Qatar, però feta, si són certes les acusacions, a través de les fundacions, particularment l'esportiva, que també patrocinen el FC Barcelona.
La decisió del club de posar-se la UNICEF a la samarreta, de pagar per poder portar aquell logo, no solament capgirà el concepte del patrocini, sinó que catapultà la imatge del Barça i va aconseguir que moltíssima gent de tot el món el miràs amb simpatia. Si demà o despús-demà aquestes acusacions d'ara es concreten i es demostra que Qatar va guanyar fraudulentament el dret d'organitzar el mundial, el Barça també en restarà tocat. I una bona part de la imatge guanyada aquests anys pot anar-se'n en orris.
Ara, si no és això, serà una altra cosa. Qatar no és cap país modèlic, de cap de les maneres. Té molts diners, diners criminals, però no és un model de res o de gairebé res. I l'anècdota, deixem-ho així, de la FIFA solament indica que en qualsevol moment i per qualsevol motiu pot haver-hi un escàndol gros. Suposant que faça falta un escàndol per a criticar aquest patrocini.
Perquè, sense necessitat d'escàndols, ja som molts els qui no entenem com és possible que un club amb la trajectòria democràtica del Barça accepte els diners d'un país no democràtic. I les paraules no poden canviar els fets: ja ho sé que diuen que Qatar camina cap a la democràcia, però això no és garantia de res. Especialment per als cataresos.
Perquè avui les coses són simples i clares: Qatar és un país on no hi ha eleccions, on no hi ha parlament. Ningú no hi vota res. Qatar és un país on els sindicats són prohibits i la mà d'obra estrangera viu en unes condicions miserables, subjecta fins i tot a l'explotació forçosa (amb la famosa institució del kafeel, considerada per molts organismes internacionals simple esclavatge). Qatar és un país on l'homosexualitat és prohibida i reprimida amb presó.
Potser sí que Qatar camina cap a la democràcia, com diuen els qui defensen els seus diners, però no veig encara com. Però, d'una cosa, sí que no en dubte, i l'escàndol de la FIFA m'ho corrobora, i és que Qatar prova de comprar amb diners la credibilitat que els seus actes no li poden donar. I hi ha qui es ven. El Barça, sense anar més lluny.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015