Opinió
-
El poder d'un símbol
Vicent Partal
17.12.2010
-
Calia?
Vicent Partal
15.12.2010
-
A Berlusconi, no el tomba ni la dreta
Vicent Partal
14.12.2010
-
Un començament esperançador
Vicent Partal
13.12.2010
-
Els amics de la Xina
Vicent Partal
10.12.2010
-
No es pot posar un civil sota jurisdicció militar sense posar en perill la democràcia
Vicent Partal
04.12.2010
-
La Ford no canta l'himne
Vicent Partal
03.12.2010
-
Abans privat que no pas català
Vicent Partal
02.12.2010
-
Repensar el PSC
Vicent Partal
30.11.2010
-
Un mandat clar
Vicent Partal
29.11.2010
-
Propaganda i vots
Vicent Partal
26.11.2010
-
El dia 29
Vicent Partal
25.11.2010
-
Una seqüència de fets molt preocupant
Vicent Partal
23.11.2010
Vicent Partal
24.12.2010
El dia primer
Artur Mas ja és el president de la Generalitat. Li ha costat molt d'esforç i s'ho ha guanyat ben guanyat. Fa set anys, molts auguraven que CiU s'esmicolaria, però no ha estat així, en bona part gràcies a Artur Mas i a la seua tenacitat. Però des d'ahir tot és diferent. O no tant.
Mas ha estat elegit president gràcies a l'abstenció del partit socialista. No hi ha hagut un pacte de legislatura, però sí unes condicions escrites, algunes de curioses (posem per cas, la de la CCMA). Potser són lògiques, si tenim en compte que el candidat necessitava aquesta abstenció i que, per tant, alguna cosa havia de pagar. Veurem aquests mesos vinents quin serà l'abast de l'abraçada i com de còmode se sent el president.
Perquè, de moment, ahir, el primer dia, els socialistes ja ho van tornar a embullar, com ens tenen acostumats: ací dic blanc i allà faig negre.
El dia després de la gravíssima sentència del Suprem i el mateix dia de la investidura el govern espanyol (socialista) saluda al nou president de la Generalitat enviant als tribunals la llei de consultes. Ja ho sé que no és la llei que volia CiU, però no ho fa pas per aquesta raó. Simplement, se suma al nou esport dels jutjats madrilenys: tirar contra la Generalitat.
Expliquen que Mas va descobrir amargament com n'és, de barrut, el Zapatero en la negociació de l'estatut, i que això l'ha fet immune als cants de sirena de Ferraz. Espere que siga veritat perquè ahir ja li van alegrar el dia.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015