Dues democràcies

Ahir els independentistes flamencs van guanyar les eleccions federals belgues, poca broma. I el seu dirigent va trobar una fórmula deliciosa per a referir-se a Bèlgica: 'Ja són dues democràcies.' Un concepte que no ens és gens estrany a nosaltres, per cert.

El dirigent independentista Bart De Wever vol dir amb aquesta frase que la societat valona i la societat flamenca ja no tenen res en comú des del punt de vista polític, una sensació, una constatació més aviat, que la seua victòria demostra abastament, però una constatació des de la qual hauran de trobar la solució del conflicte. 'Som dos països i hem de cercar un acord' va dir, en francès!, poc després de saber-se els resultats.

Dient-ho d'aquesta manera De Weber ha trobat una forma encertadíssima de definir això que passa no solament al seu país sinó també al nostre, a Escòcia o al País Basc. En aquesta Europa del segle XXI l'èpica dels moviments d'alliberament del segle passat ha deixat pas a la constatació del poder de la democràcia i, per tant, a una estratègia diferent.

Poder, de primer i sobretot, de la democràcia pròpia, d'un moviment nascut del vot i de la voluntat popular, del convenciment que ningú no pot aturar el dret de decidir. Però poder, alhora, de la democràcia mateix, que fa impensable i impossible que la reacció a l'anhel d'independència puga ser res més que el respecte a la democràcia per damunt de tot. I per tothom.

I és ací que té relleu el matís de De Weber. Identificar l'altre en el seu caràcter de democràcia assentada és portar el diàleg a un nou marc. Perquè demana a l'altre que assumesca aquest respecte a la voluntat popular com a patró central del debat, perquè emplaça en la democràcia compartida i comuna la solució dels problemes, sabent que en el marc de la Unió Europea aquest és el llenguatge coherent i comprensible.

De cap manera això no vol dir que tot siga fàcil, i la reacció dels partits valons ahir ho va tornar a demostrar. Però el camí que marca De Weber és molt suggerent i crec sincerament que l'hauríem de tenir en compte: dues democràcies, no una, que han de trobar una solució democràtica del conflicte que tenen.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

El camí que marca De Weber és molt suggerent i crec sincerament que l'hauríem de tenir en compte: dues democràcies, no una, que han de trobar una solució democràtica del conflicte que tenen.